litigi
Empleats del Punt dubten dels portaveus, que no han estat elegits
Els treballadors no han votat els membres del comitè d’empresa que els representen, tal com marca la Llei laboral
Empleats del Punt dubten dels portaveus, que no han estat elegits
Una part important de la plantilla no s’identifica amb els representants dels treballadors davant la crisi que viu el Punt de Trobada per l’imminent canvi de mans i que els actuals propietaris de l’edifici, la família Cachafeiro, hagin d’abandonar el magatzem per ordre judicial, a no ser que el TC digui ara el contrari, una suposició bastant difícil. De fet, encara que la llei hi obliga, els treballadors dels grans magatzems lauredians no han triat els membres del comitè d’empresa, tal com marquen les normatives laborals. Segons han indicat al Diari empleats del Punt de Trobada, hi ha una divisió important perquè molts d’ells no confien en aquests representants i tenen dubtes que veritablement defensin els interessos dels assalariats, i el que en realitat intenten és fer pressió sota l’excusa dels llocs de treball que estarien en perill si es produeix el desnonament. De fet, un dels portaveus té un lligam familiar amb els propietaris. La Llei de relacions laborals estipula que els assalariats que pertanyin a empreses que tinguin entre 11 i 30 treballadors elegeixen entre ells, mitjançant sufragi lliure, personal, secret i directe, un delegat dels assalariats. Mentre que els que pertanyin a empreses d’entre 200 i 499 assalariats elegeixen nou membres del comitè d’empresa. En el cas del Punt de Trobada no s’han celebrat eleccions per formar un comitè d’empresa –no és una excepció a Andorra–, segons van confirmar ahir fonts sindicals.
Suposat consens
És cert que no s’ha fet pública cap veu discrepant amb les persones que actuen com a portaveus de la plantilla, però tot és a causa dels moments difícils que viuen aquestes persones i ningú s’atreveix de moment a desmarcar-se de la versió oficial. La realitat és que el compromís de Pyrénées ha estat benvingut per la majoria, que considera que si es fa realitat milloraran les seves condicions laborals. Encara que també es dona per segur que és quasi impossible que el Grup Pyrénées absorbeixi el cent per cent dels treballadors del Punt de Trobada, especialment aquells que tenen 50 anys o més, i que en total sumen 170 treballadors. Les mateixes fonts sindicals són conscients que no tothom té la mateixa preparació i que el departament de recursos humans de l’empresa de Patrick Pérez haurà de fer un filtratge, tot i que la intenció és reincorporar el màxim de treballadors que sigui possible per evitar la situació d’atur dels afectats. Aquest és un tema que preocupa el Govern, encara que es tracta d’un litigi entre dues empreses privades i l’executiu no pot intervenir més enllà de vigilar que totes les decisions que es prenen es fan d’acord amb la legislació vigent. Però és un afer que preocupa per la seva dimensió.
LA DISPUTA JUDICIAL ES TROBA ARA EN ESPERA DE L'OPINIÓ DEL CONSTITUCIONAL
Execo i Cori, les empreses dels Cachafeiro que han presentat els diferents recursos, estan en espera del pronunciament del Tribunal Constitucional, l’últim cartutx judicial que tenen a Andorra per evitar el desnonament després que el 2015 va caducar el contracte de lloguer amb la propietat del terreny on hi ha els magatzems lauredians, la família Malloll. Després del TC, i en cas que aquest mantingui el mateix criteri que la Batllia i el Tribunal Superior, l’advocat dels Cachafeiro ja ha anunciat la ferma intenció d’acudir al Tribunal Europeu de Drets Humans, on pensen denunciar l’Estat andorrà per haver vulnerat els seus drets. La defensa sempre ha sostingut que hi ha un error patent en les resolucions judicials perquè es basen en la Llei d’arrendament de finques urbanes del 1999, que, a parer del lletrat, no és aplicable perquè el contracte de lloguer és del 1982, 17 anys abans de la llei, i entenen que mai una llei pot ser retroactiva. Per això, les empreses que presenten el recurs, Execo i Cori, argumenten que la justícia ha d’aplicar el decret de procediment ordinari de l’1 de maig del 1922, el qual, segons Xavier Jordana, actualment s’aplica en moltes causes fins que no hi hagi un nou Codi de Procediment Civil.