Un Arcalís estel·lar

Andorra ja té el seu petit espai a l’univers, concretament a la constel·lació Bover on, a partir d’ara, hi haurà l’estrella Arcalís i l’exoplaneta Madriu. Tot gràcies que la Unió Astronòmica Internacional (IAU), l’organisme que posa nom a tots els nous descobriments de l’espai, celebra aquest 2019 el seu centenari i va donar l’opció als països membres a posar nom a un exoplaneta i a una estrella de la constel·lació que se situa a 356 anys llum de la nostra capital. “Per primera vegada en la història, hem tingut l’oportunitat d’escollir un nom per una estrella i un exoplaneta”, va explicar Joan-Marc Miralles, coordinador andorrà a l’organització que va destacar que en cossos pròxims, el nom es destina al seu descobridor, però que en cossos tan allunyats, prenen un identificatiu numèric en funció a les seves coordenades. Així doncs, el que ara és l’estrella Arcalís, abans es deia HD131496 i el que ara rep el nom d’exoplaneta Madriu, abans era 14h53m23.03s. “És una forma molt més senzilla de recordar i identificar els nous descobriments”, va explicar Miralles, que va destacar l’excepcionalitat de poder posar noms “habituals” a cossos celestes a anys llum: “És la primera vegada que els podem posar noms normals i és gràcies al centenari de a Unió Astronòmica. Potser d’aquí a 100 anys podem tornar a posar un nom del nostre país a un planeta.” Quan la IAU va donar l’oportunitat als 150 països integrants de deixar la seva petjada a l’univers, els diferents organitzadors van haver d’enviar variades nomenclatures possibles. Andorra va fer arribar 24 propostes de les quals el comitè internacional va escollir Arcalís i Madriu. Miralles es va negar a revelar cap de les altres propostes, però es va mostrar content de l’elecció, i és que Arcalís reserva una relació directa amb els astres: “Hi ha un forat al pic on entra la llum del sol i els antics habitants d’aquesta zona agafaven la referència de la llum que hi entrava per situar-se en quina estació de l’any estaven.” Pel que fa al Madriu, l’exoplaneta destaca per la seva mida. És 1,2 vegades més gran que Júpiter i es va descobrir fa vuit anys. Cada país ha tingut l’oportunitat de proposar els noms que ha volgut per al seu cos celeste. Espanya va apostar per Rosalía de Castro i Riosar, el riu que destacava a bona part de les poesies de l’escriptora. França, en canvi, va apostar per Bélénos i Belisama, el déu del sol i la deesa de la llum de la cultura gal·la.