Mil euros per la bústia de veu

Quan viatges, una de les primeres coses que tothom mira és com fer anar els mòbils a l’estranger. La febre de les xarxes socials i de compartir tot allò que es fa ha provocat més d’un disgust a qui no ha tingut en compte una paraula que ja mai oblidarà: roaming. Però, què és exactament el roaming? Seria aquell servei que et permet utilitzar la tarifa que tens contractada al teu país d’origen amb les mateixes condicions, si et mous en alguna de les zones previstes. Andorra, ara mateix, no forma part de la zona 1 (la que fa referència a la Unió Europa i als estats que hi tenen un acord d’associació, com Liechtenstein). Per aquest motiu, molta de la gent que arriba al Principat empra diferents sistemes per tal de no haver de pagar l’elevat cost que tindria per a ells utilitzar el seu telèfon mòbil fora de la seva zona de roaming. Així doncs en arribar a la frontera del riu Runer o la del Baladrà el que s’acostuma a fer és desconnectar les dades mòbils, posar el telèfon en mode avió o directament apagar completament el terminal. No obstant, hi ha un factor que no s’acostuma a tenir en compte en aquestes circumstàncies: la bústia de veu. Aquesta eina fuciona precisament quan tens el telèfon en avió, apagat o no contestes les trucades. I la seva manera de funcionar és desviar la trucada no contestada cap a un altre telèfon, ubicat al país d’origen. Però aquest desviament s’efectua des del telèfon que rep la trucada, és a dir, truca sense saber-ho. I és a final de mes quan amb la visita del carter, amb el plec de factures, vostè s’adona que la que fa referència al seu telèfon mòbil és molt més gran i pesa molt més que les dels períodes anteriors. En obrir-la, ja amb certa por, s’observa un xifra de quatre dígits que amb molta probabilitat pot equivaldre al salari mitjà. És en aquest moment que es comença a ennuvolar la vista i falta cert aire tot preguntant-se:” mil euros de factura de telèfon? Com pot haver passat! Si en les dues setmanes de vacances a Andorra només vaig connectar el telèfon amb wifi!”. I mirant el detall de la factura, veu un reguitzell de trucades fetes, durant aquells dies, al seu propi número de telèfon. Un sospir alleujat: “segur que ha estat un error de la companyia” i es disposa a fer la reclamació pertinent. I és llavors quan arriba la plantofada final: “senyor, aquestes trucades són les vegades que li ha saltat la bústia de veu, que com que estava a l’estranger, retrucava i no procedeix, per molt que no les hagi fet vostè, les ha de pagar”.