Déu, la 'rock star' i el sant protocol

Dia +13. Campana y se acabó. Últim dia del cicle electoral de les comunals (i d’aquest 2019 electoralíssim) i última peça d’aquest bestiari. Avui, extraterrestres, parlem de la presa de possessió dels nous cònsols i consellers de comú, que tradicionalment se celebra el dia dels Sant Innocents tot i que no sé ben bé per què, suposo que perquè el nivell de representativitat dels electes que avui juren o prometen és tan minso –a la cònsol de la capital, per exemple, la va votar tan sols un 8,77% de la població de la parròquia– que sembla que hagi de ser broma... però no ho és! Fem via cap a Escaldes a veure la gran rock star d’aquestes eleccions: Rosa Gili Casals, la primera del seu nom, reina dels àndals i dels primers homes, assot de demòcrates, antidepressiu de sociates... Però a l’acte de coronació no queda ni rastre de l’èpica de la nit electoral. I no deu ser perquè l’acte no ha generat expectatives: la nova sala del Consell de Comú està a rebentar, de familiars, amics, algun caçador de futurs nomenaments a dit i fins i tot Jordi Rubia, a qui algú amb molt mala llet li deu haver dit que finalment sí que entrava al Comú... L’acte és una master class de protocol: Trini Marín crida pel seu nom cada nou conseller, en quinze segons li demana si vol jurar o prometre la Constitució, en vuit segons li dona la medalleta i el pin amb l’escut i en quaranta segons cada conseller fa la ronda d’encaixades de mans i petonets amb l’antic equip comunal, entre els quals hi ha consellers amb cara neutra, consellers que semblen eufòrics de deixar el càrrec i alguna que crec que si pogués i no es notés que ha estat ella, els faria la traveta. I així, fins a dotze vegades. I totes dotze que la Trini necessita llegir la fórmula màgica... A l’hora de comprometre’s amb la Constitució, sembla imposar-se la disciplina de partit: tots els socialdemòcrates prometen, tots els demòcrates juren. I aquí alguna cosa em rasca: als qui han promès els diuen “Si així ho feu, bon andorrà sereu”(si així ho feu, no, que ja ho han fet!) i als qui han jurat, la cònsol sortint els hi desitja “Que Déu us doni un bon encert”. Ostres! Doncs impugnem les eleccions: si Déu va amb els demòcrates, que governin ells, no? Arriba el moment clau, el discurs de la nova cònsol: anota Yvan, que l’èpica estarà aquí. Però res: gràcies als antics, gràcies als nous i ja anirem fent... Un minut de sosaina-speech. I fotos de família. Això serà trepidant! O no...