manca d'habitatge
Reducció d'impostos per incentivar els pisos de lloguer
El Govern vol que els comuns eliminin el percentatge de cessió del sòl urbà consolidat i les taxes associades a la construcció
La manca de lloguer segueix sent una de les principals preocupacions del Govern i dels nous comuns. Per solucionar-la, l’executiu aposta per incorporar nous edificis destinats al lloguer perquè amb l’augment de l’oferta es reguli la demanda i, en conseqüència, els preus. Per aconseguir-ho, el Govern vol treballar amb els comuns perquè durant un període de temps determinat cedeixin al 0% el sol urbà consolidat –aquell que ja disposa de totes les connexions als serveis necessaris, com ara l’aigua o l’enllumenat– a aquells inversors que vulguin construir pisos de lloguer i que es comprometin a posar-los al mercat per sota del preu mitjà existent durant un nombre d’anys per determinar. La proposta de l’executiu va més enllà i vol que la reducció no s’apliqui només a la cessió, sinó també a totes les taxes a les quals els promotors han de fer front un cop començada l’obra. Es tracta, per exemple, de l’impost sobre la construcció, la taxa sobre llicència per obra major o l’aplicable sobre l’autorització d’embrancament a la xarxa pública d’aigua potable o de clavegueram. En les darreres eleccions comunals, tots els candidats es van comprometre a ajudar a millorar la problemàtica actual dels lloguers. En aquest sentit, des de l’executiu s’entén que les exempcions o rebaixes fiscals són la manera més fàcil que tenen els comuns d’incidir en la situació.
Control
Tot plegat requerirà d’un control de les corporacions comunals per tal que els propietaris dels pisos compleixin la seva promesa de destinar l’edificació al lloguer per sota del preu de mercat. Una de les maneres de procedir a fer aquest control és a través de l’impost d’inquilinat que paguen els propietaris. Segons fonts del Govern, les corporacions comunals disposen d’informació del preu mitjà del lloguer per barris, de manera que podrien conèixer a quin preu s’estan arrendant els pisos i si s’està per sobre o per sota del preu del mercat. En el cas d’algunes parròquies com Canillo, que no tenen la declaració de l’inquilinat, caldria buscar una manera diferent de fer el control, com ara inspeccions anuals o fins i tot enquestes als llogaters. Actualment, cada corporació comunal aplica un percentatge en la cessió de sòl urbà consolidat diferent. En el cas de Canillo, Encamp i Sant Julià és del 10%, mentre que a Andorra la Vella és del 7% i a Ordino i la Massana, del 5%. El comú d’Escaldes-Engordany és el que té el percentatge més elevat, amb un 15%. Pel que fa a les taxes a les quals han de fer front els promotors posteriorment, cal indicar que els comuns ja van decidir aplicar, arran de la problemàtica del lloguer, una bonificació del 90% en l’impost sobre la construcció en aquells casos en què els edificis anaven destinats al lloguer. Aquest impost, a més, varia segons la parròquia i la zona en la qual es vol construir. Amb tot, el Govern considera que és necessari que la bonificació arribi al cent per cent durant un període de temps determinat per incentivar la nova construcció. Segons fonts governamentals, a tall d’exemple aquest impost podria suposar que per un edifici de 3.500 metres quadrats que es pagui 33 euros per metre quadrat, el promotor hagi de pagar 231.000 euros. A aquesta quantitat també s’hi han de sumar les diverses taxes que cobren els comuns per llicències d’obra major o per connectar-se a l’aigua potable, entre d’altres. Seguint l’exemple, si per l’autorització a la xarxa d’aigua potable es cobren 10 euros per metre quadrat, el propietari hauria de fer front a 35.000 euros més per aquest concepte. Des de l’executiu es considera que tot plegat fa que molts promotors perdin l’interès per construir o bé després posin els pisos a preus més elevats.
MARSOL DIU QUE EL COMÚ CEDIRÀ TERRENYS PER FER HABITATGES
La cònsol major d’Andorra la Vella, Conxita Marsol, va dir que el comú cediria terrenys per fer “habitatge a preu regulat”. Va afegir que “al comú tenim varis terrenys. N’he parlat amb el ministre Filloy alguna vegada i hem quedat que ara ho abordarem. De seguida concretarem de quin terreny es tracta i quin tipus de conveni fem”. Respecte al tipus de conveni, les diverses opcions que va posar sobre la taula la cònsol major van ser que “pot ser un dret de superfície i que el Govern hi construeixi a sobre i d’aquí a uns anys sigui del comú; si fem una cosa mixta. Ja ho veurem”. Sobre si aquesta cessió aniria a sumar al fons publicoprivat d’habitatge que vol impulsar el Govern, Marsol va dir que “ho haurem de veure, perquè nosaltres també estem limitats perquè és un terreny propietat del comú. La llei ens permet cedir els terrenys per a aquest ús, per tant ho haurem de veure. No hem arribat encara a aquest punt de detall”. No obstant això, el que sí que va deixar clar Marsol és que “serà ràpid. És una prioritat”.