Mort sobtada del lletrat i escriptor Antoni Morell

Escriptor, advocat, secretari de Sindicatura i del primer Govern, ambaixador d’Andorra a la Santa Seu i, per damunt de tot, un intel·lectual, un humanista, Antoni Morell va traspassar ahir al matí, als 78 anys pràcticament acabats de fer, en patir una aturada cardíaca. Sortia del pis del carrer Alzinaret on s’estava últimament–més pràctic per a la seva salut delicada que la seva residència massanenca– per anar, com cada matí, a esmorzar abans d’iniciar els quefers diaris. Els serveis d’emergència mèdics no van poder fer res per la seva vida. Deixa un gran buit, el “d’un home que ocupava molt espai, i no vull dir físicament”, resumia des del col·lectiu Portella Quim Torredà el sentiment de l’àmbit sociocultural andorrà. “No ha estat només un gran escriptor, el nostre clàssic, sinó un gran pensador, un home de formació humanística”, recordava Anna Riberaygua des de La Puça, centre neuràlgic de les tertúlies de Morell els últims temps. “El trobarem a faltar perquè era una persona que omplia molt, per la seva capacitat intel·lectual, però també humana, perqùe era desprès i solidari”. Assegut, “com una càtedra a primera fila”, va seguir el recent homenatge que la Biblioteca Nacional li va retre des de la revista Ex-Llibris, en un article signat per Laura Casanovas i Robert Basart. Sort d’aquest homenatge en vida, es congratulava la ministra de Cultura, Sílvia Riva, qui va destacar que “allà on fos i el que representés, o el llibre o article que escrivís, sempre era un ambaixador d’Andorra”. Paradoxalment, els camins de Morell i la ministra de Cultura es van creuar més sovint mentre aquell exercia coma advocat. Fins i tot en aquest vessant “jo el recordo portant causes que tenien a veure amb la manera com tenia Andorra dins seu”. És “una figura emblemàtica”, va apuntar el cap de Govern, Xavier Espot, qui també va ressaltar la “visió polièdrica i formació complerta” d’un home que, va explicar, no s’estava d’adreçar-li cartes exposant els seus punts de vista. “Jo les rebia bé, els responsables polítics hem de saber encaixar les crítiques i ell parlava sense embuts però amb respecte; m’ho prenia com a bons consells”. En tot cas, va destacar Espot, el discurs de Morell sempre ha estat “el de preservar la identitat andorrana, però no com un concepte arcaic sinó inclusiu”. Andorra va ser el tema perpetu, omnipresent, en l’obra literària de l’escriptor, qui al rol d’ambaixador oficiós a què es referia Riva, va sumar sovint el de cicerone: poetes com Agustí Bartra o Miquel Martí i Pol van recórrer el Principat de la seva mà (com testimonien els dos detalls fotogràfics que il·lustren la pàgina, cedides per la revista Portella). “Andorra era el seu tema, sempre parlava d’Andorra.” La literatura andorrana, “i sobre Andorra”, de la segona part del segle XX “s’entén a través de Morell, amb un món que crea a Set lletanies de mort, que té un impacte molt gran sobre la literatura en català”, considera el també escriptor Vicenç Villatoro, autor de l’assaig Escriure Andorra. Morell va, sobretot, obrir camins per als escriptors que el van seguir. “És el pare de la literatura andorrana, el pioner”, assegura Manel Gibert, qui en destaca que “era una persona que ha sabut ajudar els companys, la nostra generació”. Darrere seu, assegura, “deixa una obra incommensurable, era un savi literari”. La cara literària de Morell s’ha imposat sobre el “gran treball” que, assegura Òscar Ribas, va fer a les institucions. Durant el seu Govern, com a encarregat de les relacions amb les institucions i portaveu. Però fins i tot aquí el que destaca Ribas és la tasca que va fer per donar a conèixer la cultura andorrana i portar al país gent com Espriu o Estellés.