El Govern inicia el procés per a l'adhesió a l'FMI

Quota d’adhesió a l’FMI

Jover, malgrat que va ser preguntat cinc vegades per la quota a pagar per adherir-se a l’FMI, va preferir no aventurar-se a dir cap xifra i va defensar que una de les raons per iniciar el procés d’ingrés és “acabar amb les especulacions que s’han anat fent” sobre quin seria el cost de formar part de l’organisme. Va afegir que “tant o més important que la quota és com s’articula i com es distribueix l’import que es fixi”. El ministre també va explicar que encara passaran un mesos abans de saber quina serà la quantitat a abonar. El secretari d’Estat d’Afers Financers Internacionals, Marc Ballestà, que va acompanyar Jover en la roda de premsa, va ser l’encarregat d’explicar el procediment d’adhesió. Un cop enviada la carta, el següent pas serà que el Govern sol·liciti l’assistència d’un dels 24 directors executius de l’FMI perquè sigui el canal de comunicació oficial d’Andorra amb l’ens durant el procés d’adhesió. Un cop fet, una missió d’anàlisi de l’adhesió de l’FMI visitarà Andor­ra per elaborar l’informe per donar llum verd a l’ingrés. Després de la visita, l’FMI acordarà la quota i la presentarà a l’executiu. Serà aquest el moment més decisiu del procés, ja que serà quan el Govern decideixi si està o no d’acord amb els diners a abonar. Si Andorra accepta la quota, l’FMI elaborarà un informe incloent-hi la proposta de quota que haurà de ser aprovat per la direcció executiva. La resolució que s’adopti s’enviarà a la junta de governadors de l’ens, que votarà si s’adopta l’adhesió. Un cop complerts aquests passos la pilota tornarà a la teulada d’Andorra. El Govern haurà d’acceptar l’acord de la junta de governadors que es remetrà al Consell General en forma de conveni per a la seva aprovació. Finalment, Andorra dipositarà l’instrument de ratificació de l’adhesió a la seu de l’FMI a Washington. La quota que ha d’abonar cada Estat per formar part de l’ens es determina com una mitjana ponderada de quatre indicadors econòmics: del PIB, del grau d’obertura exterior (la suma dels ingressos i els pagaments corrents de la balança de pagaments en els anteriors cinc anys), de la variabilitat dels ingressos corrents i flux de capitals i del volum de reserves internacionals del país. Un cop calculada la quota, aquesta determina la quantitat màxima de recursos financers que cada Estat està obligat a subministrar a l’FMI en el moment de l’ingrés i el nombre de vots que tindrà a l’organització a l’ens. A tall d’exemple, el país que més diners aporta a l’FMI és els Estats Units amb 58.000 milions de dòlars. L’arxipèlag oceànic de Tuvalu, amb una quota de 2,5 milions, és l’Estat que menys hi aporta.

Avantatges i obligacions

Jover va explicar que ser membre de l’FMI permetrà millorar la reputació i homologació internacional del Principat i el ràting financer, l’accés a assistència tècnica i formació en temàtiques financeres o estadístiques i rebre finançament en cas de necessitat. Entrar a l’ens comportarà l’obligació de facilitar dades estadístiques periòdicament, evitar restriccions als pagaments corrents i pràctiques monetàries discriminatòries, i “haurem de reforçar les nostres estructures i revisar les nostres metodologies”. Segons Jover, l’afer BPA, el dictamen de la comissió BPA i les recomanacions del Parlament Europeu i les agències de ràting han reactivat l’interès per ser a l’FMI.