Un estudi xifra en 65 milions d'euros la quota per a l'FMI
La dada forma part d’un informe que va encarregar el ministre Cinca el 2018 per valorar l’accés al Fons Monetari
Un estudi xifra en 65 milions d'euros la quota per a l'FMI
La quota d’entrada per Andorra al Fons Monetari Internacional podria ser d’uns 65 milions d’euros. Almenys això es desprèn d’un informe que el ministre de Finances del govern Martí, Jordi Cinca, va encarregar per avaluar els pros i els contres de l’accés del Principat a l’FMI. El redactor de l’informe és David Vegara, que compta amb més de 25 anys d’experiència en el sector financer i que va ser secretari d’Estat d’Economia amb el primer govern Zapatero a Espanya i president d’InterMoney. En el text es basa en diferents països amb dimensions similars a l’andorrana i que podrien servir de referència a l’hora de fer el càlcul de la fórmula que el Fons aplica a qui vol entrar a formar-ne part. No obstant això, cal recordar que la fórmula té diferents variables, com el tipus de canvi de la moneda del país, en aquest cas l’euro. Però, en el mateix text, Vegara reconeix que al final la quota resultant acaba sent una decisió política. I ressalta de la mateixa manera que, per aquest motiu, fins que no s’inicien els estudis amb la missió de l’FMI, no es pot saber la xifra exacta de la quota d’accés. Assenyala que no caldria desemborsar tota la quantitat en el moment de l’entrada, però que aquest punt caldria que el tractés directament el Govern amb l’FMI. A més a més, afegeix que el 75% de la quota resultant, podria fer-se de dues maneres: mitjançant un aval d’aquesta quantitat o bé a través d’un dipòsit a un dels bancs del país. En el primer dels casos, el cost seria únicament el de l’aval, mentre que en el segon caldria avaluar el rendiment del dipòsit amb el cost de no poder transaccionar amb els diners dipositats.
El cas de San Marino
Un dels microestats que ja formen part de l’FMI i que es podrien assimilar a Andorra és San Marino. La seva quota real és de 59 milions d’euros; tanmateix, cal tenir en compte que San Marino té un PIB que gairebé és la meitat del d’Andorra i per tant, amb tota probabilitat, la quota del Principat hauria de ser més alta. Però, segons el redactor, aquesta podria servir de terra, ja que seria molt difícil, malgrat les variables, que l’accés al Fons Monetari Internacional estigués per sota d’aquests 59 milions. Per tal d’arribar a un rang entre els quals situar-se, Vegara cerca un altre país assimilable: Montenegro. El pren com a referència per la renda per càpita (inferior a l’andorrana) i perquè té un PIB que suposa dues vegades el del Principat. La quota que va tocar al país balcànic va ser de 72 milions d’euros. I optimitzant les diferents variables, aquest seria un rang fidedigne per on es podria moure l’accés al Fons Monetari. Val a recordar que el càlcul d’aquest import és una mesura ponderada en què es mescla el PIB del país que sol·licita l’accés amb una sèrie de variables macroeconòmiques com la balança de pagaments o el volum de la reserva de divises, entre d’altres. Així doncs, el redactor estima que prenent com a referència aquestes dades, i en una estimació molt preliminar ateses les variables, el pes que tindria sobre el PIB andorrà la quota d’accés al Fons Monetari Internacional podria oscil·lar entre el 2 i el 3% del producte interior brut del Principat. El debat sobre l’entrada d’Andorra a l’FMI no és quelcom nou; ja entre els anys 93 i 94, el Govern encapçalat per Òscar Ribas en va avaluar els pros i contres. No obstant, l’executiu següent en va aparcar la tramitació.
Què aporta l’FMI
El Fons Monetari Internacional presta suport als països sota tres preceptes. Suport financer en cas de necessitat; supervisió bilateral i multilateral; i assistència tècnica del seu equip d’experts. A més a més, entrar dins del Fons garanteix que els estats membres compleixen amb les directrius de transparència i informació, fet que els atorga una solvència i credibilitat davant dels mercats. Pel que fa als costos, a banda de l’esmentada quota, hi ha el de no interferir en els cobraments i pagaments derivats de les operacions corrents amb l’exterior, o el de sotmetre’s a la revisió periòdica de l’Article IV). Malgrat tot, i sempre segons el mateix informe, Andorra ja compliria aquestes obligacions o la seva adequació seria un cost relativament modest. Però sí que caldria fer una certa inversió en capacitat estadística. L’informe conclou que tenint en compte el pes del sector financer i bancari al país, seria important, i fins i tot convenient, poder comptar amb un suport exterior que servís de garant a la seva reputació.