López i Verdaguer van tancar el pacte per a les comunals

Carles Verdaguer va ser la persona designada per Unió Laurediana per iniciar i tancar les negociacions amb el president del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, Pere López, per segellar un pacte no escrit que afavorís els interessos de les dues formacions polítiques, encara que fos de forma indirecta. Les converses van arribar a bon port i fruit d’aquestes és en bona part la victòria del PS a Escaldes-Engordany i de terceravia-UL a Sant Julià de Lòria. Després de les eleccions generals del mes d’abril, tant UL com els socialdemòcrates necessitaven guanyar en algun feu per consolidar les seves aspiracions de creixement. En el cas de Sant Julià, tenint en compte les escasses possibilitats en l’àmbit nacional a la resta de circumscripcions, la necessitat més imperiosa era recuperar el comú lauredià. Josep Pintat, el líder d’UL, era prou conscient que dues candidatures posaven en perill la seva presumpta hegemonia a les urnes, i amb una Laurèdia en Comú en estat de descomposició, el jove Cerni Cairat i Desperta Laurèdia posava en perill les aspiracions de Josep Majoral de ser el nou cònsol. UL necessitava una tercera llista per assegurar-se la victòria, com així ho van demostrar els resultats finals després del recompte de les paperetes. La situació era similar a Escaldes-Engordany. El PS es va posar un llistó molt alt a les eleccions comunals, i públicament els seus dirigents no descartaven tres triomfs: Andorra la Vella, Escaldes-Engordany i Encamp. En realitat, però, que Rosa Gili repetís la victòria que havia aconseguit a les generals era vital per no transmetre una impressió de derrota total, encara que aquest cop l’exconsellera general no podia sumar els vots de liberals, tal com va fer a l’abril sota el paraigua de la coalició d’Acord. Demòcrates va fer una aposta arriscada, una candidatura en solitari –a diferència de la resta de parròquies– i el PS sabia que una candidatura de terceravia podia desgastar l’equip de Miquel Aleix i Núria Barquín i donar el consolat a Gili. Per tant, PS i UL es podien ajudar mútuament sense compartir ideologia ni coalició, únicament fent una llista allà on no estava previst amb l’objectiu no de sumar, sinó de restar vots als contrincants. Aquí és on entra en acció la figura de Carles Verdaguer, a qui Josep Pintat li va confiar aconseguir un pacte no escrit amb Pere López per a un intercanvi de cromos: una llista socialdemòcrata (Units pel Canvi) a Sant Julià i una de terceravia a Escaldes-Engordany, les dues tancades a correcuita i a darrera hora i sense opcions ni d’entrar al comú com a oposició.

DISCRECIÓ

Fonts properes a UL van assenyalar que Verdaguer és una persona “d’altíssima confiança de Josep Pintat”, a qui el líder lauredià confia els encàrrecs més delicats i que necessiten la màxima discreció i cautela. Òbviament, els dos partits han negat reiteradament aquest pacte no escrit, conscients que seria difícil d’explicar als militants i simpatitzants tenint en compte les distàncies ideològiques i de visió de país que separen les dues formacions. Però a banda de la informació contrastada sobre la participació de Verdaguer en les converses amb López, fonts polítiques de Sant Julià expliquen que, des del primer moment, el PS es va mostrar passiu davant la possibilitat d’integrar-se a Desperta Laurèdia i que en tot moment havia expressat la voluntat de no fer llista. Exactament el mateix que terceravia a Escaldes, on la llista de Jordi Rubia es va tancar a l’últim segon. El resultat és que el PS de Gili va guanyar per 10 vots i UL, per 189. Sense aquest pacte ocult, probablement els resultats serien diferents.

UN HOME CLAU EN A POLÍTICA LOCAL

Carles Verdaguer, de 62 anys, es dedica a la pagesia de tota la vida i d’una casa, Mas Berenguer, documentada des de l’any 902. President d’UL, va ser conseller general del 2005 al 2009 quan UL es va integrar dins del grup parlamentari liberal. Sempre ha estat al costat de Josep Pintat políticament.