Marsol vol construir el telefèric encara que no arribi fins a Pal

La cònsol major d'Andorra la Vella, Conxita Marsol, ha expressat aquest migdia en el marc de la tradicional escudella de Sant Antoni que encara que no es construís la segona fase del telefèric, seguiria interessada en la construcció del giny perquè és una fase que està «tancada». Així mateix, ha estimat que es podrà tenir el plec de bases i els corresponents estudis a finals del 2020 i que l'adjudicació no es faria fins a l'any vinent. Respecte a la marxa de diumenge, ha considerat que «manifestar-se ara contra un projecte que no coneixes, és precipitat», i que escoltarà els ciutadans de la parròquia d'Andorra la Vella.

Marsol ha fet aquestes declaracions després que el comú de la Massana hagi manifestat que durà a terme una consulta popular sobre la possible construcció de la segona fase del telefèric del pic de Carroi, que aniria des del cim fins a l’estació Pal Arinsal, per saber quina és l’opinió dels ciutadans de la parròquia, i si la majoria de la població no s’hi mostra a favor, no es durà a terme. Així ho va afirmar ahir la cònsol major massanenca, Olga Molné, durant la sessió del consell del comú. “La segona fase del telefèric seria una possibilitat que estudiaríem, però que no faríem mai sense consultar als diferents ciutadans de la Massana”. La cònsol va matisar que la construcció tindria conseqüències per a la parròquia i per a Pal Arinsal, i per aquest motiu “volem saber què en pensa la població”. Així, la decisió final recauria en mans de la ciutadania. “Si es duu a terme o no, dependrà del que diguin els ciutadans”. Un dels principals objectius del giny tecnològic és convertir Andorra la Vella en una parròquia a peu de les pistes d’esquí. En aquest sentit caldrà que, un cop estigui feta la infraestructura fins al cim, el comú de la Massana n’abordi el següent tram. Molné va destacar que perquè es donessin les circumstàncies, s’hauria de construir la primera fase, des d’Andorra la Vella fins al cim. I en aquest sentit va manifestar que durant la campanya electoral ja van explicar que aquesta primera infraestructura “és una cosa que veiem amb bons ulls i estaria bé”.

Polèmica ciutadana

Quant a les recents queixes i campanyes a les xarxes socials en contra de la creació del telefèric, Molné va indicar que la corporació està al corrent de la polèmica. “De moment nosaltres hem rebut una sol·licitud en què se’ns ha fet sabedors que hi ha una sèrie de persones que no estarien a favor de la infraestructura i demanen més informació per saber cap a on evolucionarà el projecte.” D’aquesta manera la cònsolmajor va assenyalar que el primer pas serà estudiar la sol·licitud per saber amb exactitud les queixes que detalla, i en funció de l’anàlisi del document “ens coordinarem amb la cònsol major d’Andorra la Vella, Conxita Marsol, i el cap de Govern, Xavier Espot, perquè som les tres parts implicades”, i a partir d’aquí “mirarem a veure quin full de ruta agafem i cap a on anem”. Cal recordar que la campanya que es va iniciar a Change.org en contra de la construcció del giny va aconseguir un total de 2.139 signatures. Un fet que ha incentivat la convocatòria d’una marxa contra el projecte de la infraestructura. La protesta tindrà lloc diumenge i partirà del poble de Sispony fins al pic de Carroi i l’hora d'inici seran les 9 hores. A la iniciativa s’hi han sumat Apapma i el partit Socialdemòcrata, que va carregar contra Marsol al·legant que pel fet d’haver guanyat les eleccions creu que no pot fer el que vulgui. Així, des de l’associació Apapma van denunciar en un comunicat a la seva pàgina web que el Principat no té una legislació d’impacte ambiental que es pugui equiparar als estàndards europeus. Per a ells, el principal atractiu turístic d’Andorra és la naturalesa i els paisatges, que amb construccions d’aquestes característiques s’acabaran malmetent. D’altra banda, des de l’entitat Fridays for Future (FFF), Mateu Bracque va informar al Diari que tenen diverses qüestions sobre la manera amb la qual s’està duent a terme el projecte, ja que considera que no es té en compte el vessant mediambiental. “Si mirem cap al futur veiem com l’arribada del canvi climàtic deixarà el país sense neu, i en aquest sentit ens preguntem si és una bona iniciativa, ja que ens hauríem de replantejar el nostre sistema econòmic i turístic.” Per aquest motiu, FFF té previst reunir-se amb Marsol perquè els aclareixi com es farà.

EL COMÚ MASSANENC INICIARÀ ELS PROJECTES PER UNIR TOTS ELS POBLES AMB VORAVIES

El comú de la Massana iniciarà la redacció els projectes per unir tots els pobles de la parròquia a través de les voravies. “Començarem a fer tots els projectes que siguin possibles per fer que les voreres vagin des del centre de la Massana fins a les diferents localitats”, va assenyalar la cònsol major durant la sessió de consell. Des de la corporació comunal consideren que la unió seria “un valor afegit que tots els ciutadans podrien gaudir”. Per dur-ho a terme, el comú s’ha marcat un període de quatre anys, tot i que Molné va explicar que “es farà per trams de manera progressiva en funció del pressupost i la tresoreria que tinguem”, no es podrà enllestir tota la connexió en el termini esmentat “perquè hi ha moltes carreteres secundàries”. I va afegir que en alguns punts de la parròquia aquesta unió ja està disponible. Tanmateix, va manifestar que ara començaran a parlar amb aquells propietaris que hauran de cedir una part dels terrenys per poder eixamplar i construir les noves voravies. D’altra banda, durant la sessió del consell Molné va anunciar que el comú treballarà amb nou conselleries, les mateixes que en la legislatura passada, que no hi haurà cap conseller a ple temps i tots participaran activament en quatre comissions. Va destacar que “tots els consellers formaran part de la Junta de Govern”.