Una querella per tortures a Pallardó podria suspendre el judici del 'cas Gao Ping'

La segona sessió per la causa primera deBPA, coneguda com a cas GaoPing, podria ser suspesa en qualsevol moment si la Batllia admet a tràmit una querella per amenaces, coaccions i tortures a l'empresari valenciàRafaelPallardó, segons ha fet saber l'advocada AnnaSolé, defensora del gestor deBPASergiFernàndez. La lletrada vol que s'investigui si el fet que Pallardóacudís a Andorra pocs dies després de la intervenció de BPA per declarar davant la policia vaser conseqüència d'haver rebut aquestes amenaces i coaccions, o fins i tot per haver estat torturat. La querella encara no s'ha admès a tràmit, però el president del tribunal que jutja el que cas ha advertit que si s'acaba acceptant per la Batllia s'hauràde suspendre el judici fins que es resolgui.

El cas 'Gao Ping' s'ha reiniciat passat un quart d'onze del matí a la sala habilitada a Prada Casadet. La sessió ha començat amb la presentació d'una demanda de suspensió de l'advocat defensor de Santiago de Rosselló, que afronta una petició de vuit anys de presó ferma i 70 milions de sanció, que no ha estat admesa pels magistrats del Tribunal de Corts. El judici continua ara amb l'exposició de les qüestions prèvies que plantegen els lletrats.

La incògnita abans de l'inici de la vista aquest matí era la possibilitat d'una quarta suspensió des de que es van iniciar les sessions del primer dossier del cas BPA el gener del 2018. El motiu de l'ajornament era la presentació d’un incident de nul·litat d’actuacions per part d’un dels advocats de les defenses per a la inclusió al sumari d’una sèrie documentació s’ha d’acabar de resoldre al Tribunal Constitucional que té sobre la taula una petició de suspensió del judici. Corts no ha acceptat aquesta suspensió de la vista oral a l’espera de la resolució per part del Constitucional. El judici, que va arrencar el 15 de gener del 2018 i es va aturar cinc dies després per resoldre les qüestions prèvies, ha viscut dues suspensions més i un ajornament. La vista oral es va suspendre per segona vegada el 17 de setembre del 2018 després que l’advocat Josep Antoni Silvestre presentés una bateria de recusacions dels membres del tribunal. Reprès el 16 de setembre del 2019, la vista es va tornar a suspendre a l’espera que s’oficialitzessin els hereus d’una de les actores civils en el procés. Tot i que estava previst reiniciar el judici el 21 d’octubre passat, Corts va decretar un nou ajornament per resoldre la demanda d’apartar de la causa el fiscal general, Alfons Alberca. Està per veure si la represa d’avui, prevista a dos quarts de deu del matí a la sala habilitada a Prada Casadet, és la definitiva.

141 anys de presó totals

La fiscalia demana un total de 141 anys de presó per als 24 processats –un dels acusats, Luis César Jayme, no serà jutjat perquè va morir l’any passat– en el cas Gao Ping. Les multes demanades per la fiscalia sumen 832 milions d’euros, els anys d’inhabilitació són un total de 240, la mateixa xifra d’anys d’expulsió del Principat que es demana per als processats sense nacionalitat andorrana. La pena més important la demana la fiscalia per a l’exconseller delegat de BPA, Joan Pau Miquel, per al qual vol vuit anys de presó i 100 milions d’euros de multa. Els processats estan acusats d’un delicte de blanqueig de diners en el seu tipus qualificat, en ser els fets comesos en grup organitzat, en establiment bancari i de manera habitual. A més dels 24 processats i la fiscalia, a la sala hi estarà present l’advocat del Govern, que és una de les parts acusadores. No hi seran presents cap dels actors civils, ja que un per un van desestimar ser part en aquest cas, entre ells el cap de Govern, Xavier Espot, i la seva família. No seran part en el judici penal, però en cas que Corts considerés culpable algun o tots els acusats, podrien demanar indemnitzacions per la via civil. Els set dies de vista fets fins ara s’han caracteritzat pel que algunes parts han qualificat com “maniobres dilatòries” d’alguns lletrats de la defensa que buscarien fer impossible la celebració del judici. S’han demanat i aconseguit recusacions que han complicat el desenvolupament de la vista.

LES REUNIONS AMB EL FISCAL, UN BATLLE I UN MAGISTRAT

Deu advocats, tots ells relacionats amb el cas BPA, han reclamat una còpia de la documentació i la comunicació telemàtica sobre les reunions de consellers generals amb membres del poder juidicial l’any 2017 i 2018. La sol·licitud s’ha fet arribar a la síndica general i als que van formar part de la comissió legislativa d’interior, i parteix d’unes declaracions de Maria Martisella al Consell General on exposava que havia participat en dues reunions amb membres del poder juidicial, una com a membre del seu grup parlamentari i l’altra com a exvicepresidenta de la comissió d’interior. En la primera va ser amb el fiscal general, el magistrat del Tribunal de Corts i una batlle. La segona, al 2018, amb la Comissió permanent de prevenció del blanqueig i de finançament del terrorisme. Els advocats volen verificar si les esmenes de Demòcrates presentades el novembre del 2019 a la modificació de la llei contra el blanqueig van ser tractades en aquestes reunions.