La batlle reclama 18 milions als propietaris d'Assegurances

La batlle Nadia Alís va reclamar a cadascun dels dos propietaris d’Assegurances Generals Andor­rana (AGA) una garantia pecuniària de prop de nou milions d’euros, una petició que va ser rebutjada via recurs. El que la batlle exigia era un dipòsit en efectiu (un aval bancari) per cobrir eventuals responsabilitats personals en el procés que se segueix per la fallida i presumpta mala gestió de la companyia, que va ser intervinguda per l’Autoritat Financera Andorra (AFA) i que després va ser declarada en fallida i es troba en procés de liquidació i amb les pòlisses en altres companyies. Els dos administradors van recórrer contra l’exigència d’aportar en efectiu aquesta garantia i la batlle va admetre que es fes a través de béns immobles. Aquí és on comença una altra batalla legal perquè els administradors disposen d’uns terrenys a Andorra que van ser oferts com a fiança, però segons fonts de la defensa la taxació que se’n va fer va ser molt a la baixa i s’allunya “molt del valor real que tenen, una pràctica que acostuma a ser habitual quan es tracta d’embargaments o demandes judicials”. Els propietaris d’Assegurances mantenen el seu argument que han estat indefensos per preparar la defensa i rebatre els càlculs de l’AFA, i recorden que només es va trigar 40 dies a declarar la fallida i procedir a la liquidació, sense que els gestors de l’AGA poguessin revisar els comptes, exposar degudament les al·legacions i poder presentar informes dels seus auditors sobre la situació de l’empresa. En aquests moments és el Tribunal Superior qui està estudiant la declaració de fallida i l’afer es troba com a causa penal, en la via administrativa i en la civil.

Sense efectiu

Des de l’empresa s’admet que no es disposa de diners en efectiu perquè aquests es feien servir per a inversions i aconseguir una major rendibilitat, com ara la compra d’uns terrenys que permetrien “parar el cop i liquidar alguns creditors”. La queixa que fan els administradors és que la companyia asseguradora ha estat tractada com qualsevol comerç i que el marge per preparar la defensa ha estat mínim i del tot insuficient. L’AFA estaria disposada a acceptar els terrenys com a garantia per un valor que els administradors no comparteixen, i si no reclama que els diners es paguin d’immediat. Els administradors responen que vendre uns ter­renys valorats en milions d’euros no és una tasca fàcil ni que es pugui fer en qüestió de dies. Les mateixes fonts expliquen que la intenció de la batlle era fer front als deutes que acumula Assegurances Generals, “però el procés de fallida no està disse­nyat per a aquest objectiu de pagar els deutors, per això posem en dubte el procés que s’està seguint, perquè no és el més adequat”. L’AFA va reclamar la fallida el 17 d’octubre passat argumentant la impossibilitat de l’entitat de fer front als deutes exigibles i protegir els interessos dels clients assegurats.

UN FORAT QUE ESTAVA VALORAT EN 50 MILIONS D'EUROS PER TANCAMENT DEL 2018

La situació econòmica d’Assegurances Generals és més greu del que s’esperava el regulador financer. Les xifres que es manegen superen amb escreix les estimacions més pessimistes. Les desviacions que posen al descobert les auditories a tancament del 2018 situen el forat en 50 milions d’euros. Xifra que les mateixes fonts consideren que no variarà substancialment a final del 2019, tot i les possibles aportacions de capital que haurien pogut fer els propietaris de l’asseguradora al llarg de l’exercici passat per intentar arreglar els balanços. La gran incògnita és com s’ha pogut arribar a aquesta situació extrema i per què no es va actuar abans, quan les veus d’alarma de tota la resta del sector ja feia anys que ressonaven a Govern per les pràctiques incontrolades en inversions d’alt risc per part de la companyia intervinguda. El control de les activitats de les asseguradores requeia sobre el ministeri de Finances, fins que es canvia la llei el 2018 i passa a dependre de l’AFA. En el moment que el regulador agafa el control els esdeveniments se succeeixen a tota velocitat fins que divendres 16 d’agost de l’any passat el regulador decideix intervenir amb l’argument dels greus problemes interns en l’àmbit econòmic.