Tot igual dos anys després

Fred, molt fred, i periodistes, processats i advocats esperant al carrer l’obertura de les portes de la sala de Prada Casadet on s’ha de celebrar el judici del cas Gao Ping. Aquesta va ser la imatge del 15 de gener del 2018 que es va repetir ahir dos anys i dotze dies després. Tot i que la sala es va conformar amb molta més rapidesa que aquell dia, tots el que van estar presents aquella jornada van tenir una sensació de déjà-vu justificada. Evidentment, els processats i els advocats –aquests últims amb alguna baixa– són els mateixos i la sala està igual que quan es va deixar fa dos anys i en la represa de fa uns mesos enrere. Un petit canvi al lloc dels magistrats, ja que Jacques Richiardi ha entrat i ha desaparegut el recusat Josep Maria Pijuan. Més gran a la part acusadora, que han deixat els actors civils i on repeteixen el fiscal general, Alfons Alberca, i l’advocat que defensa els interessos de Govern, Manuel Pujadas. D’altra banda, almenys en la jornada d’ahir, es veu menys tensió a la sala de vistes. Ha desaparegut completament la relació d’amor-odi, o més ben dit d’“enemistat manifesta”, que van protagonitzar el lletrat Josep Antoni Silvestre i Pijuan i que va acabar amb la expulsió del president del Tribunal de Corts del cas Gao Ping. Hi ajuda el tarannà del nou president de la sala, Enric Anglada, més partidari, dins de la seriositat d’un judici penal, de destensar la vista amb algun comentari simpàtic. Ahir si hi va haver tensió va ser amb el fiscal general. I la sang, en cap moment, va arribar al riu. Un dels més durs –brillant el van qualificar algun dels seus companys– va ser l’advocat Marc Maestre quan va defensar les tres qüestions prèvies que va presentar fa dos anys i que ahir es van tornar a debatre. Va carregar i fort contra la feina de la Batllia a l’hora de fer la instrucció de la causa i això va fer tornar per un moment la sala a fa dos anys, quan Pijuan va afirmar que “la Batllia no havia fet les coses ben fetes”. Maestre es va plantejar demanar una suspensió de quatre anys per culpa d’un sumari que considera mal fet. “Si m’haig de llegir les 250.000 pàgines que té amb els meus clients, ja li dic que demanaré un ajornament del judici de quatre anys.” I dins de la sala, més enllà d’una fugida en massa d’advocats i processats per anar al lavabo amb la vista en marxa, Anglada va aconseguir, almenys el primer dia, mantenir l’ordre. Només va fer un lleig, quan va censurar alguns processats per riure de manera irònica un comentari del fiscal. Està per veure si avui i la resta de la setmana segueix el bon rotllo.