El judici del 'cas Gao Ping' s'ajorna fins al maig

La vista oral de la primera causa jutjada arran del cas BPA ha quedat ajornada avui fins a la resolució de les qüestions prèvies presentades pels advocats de la defensa dels 24 processats. El Tribunal de Corts ha donat per finalitzada la fase de peticions dels lletrats després de tres sessions del judici del cas Gao Ping i ha informat que la vista es reprendrà quan els magistrats tinguin la resposta a totes les qüestions plantejades. La previsió és que la decisió de Corts no estigui fins com a molt aviat per a final de l'abril.

La tercera sessió del judici pel cas Gao Ping s'ha iniciat passades les deu del matí amb l'exposició de la primera de les tres qüestions prèvies que quedaven per presentar per part de les defenses dels acusats que ha finalitzat poc abans de dos quarts de tres de la tarda.

La jornada de dimarts va estar centrada en bona part en la intervenció de Josep Antoni Silvestre, advocat de cinc processats en el cas Gao Ping, que va afirmar que algunes de les actes del comitè de prevenció de blanqueig i del comitè d’ètica de Banca Privada d’Andorra (BPA) s’han manipulat i que en conseqüència s’hauria trencat la cadena de custòdia d’unes proves de càrrec per les quals hi ha processats bona part dels acusats. Silvestre va explicar, en la segona jornada de qüestions prèvies del judici de la primera causa del cas BPA, que alguns dels seus clients li han assegurat que un cop vistes les actes annexades al sumari algunes s’haurien manipulat i que serien diferents e les que la policia va perquisicionar a les oficines de l’entitat pocs dies després de la intervenció del banc. L’advocat va reclamar la realització d’una deducció de testimoni, és a dir, l’obertura d’una investigació en què testifiquin tots els membres del comitè de blanqueig, per tal de saber “qui, com i quan s’ha fet aquesta alteració de les actes”. Segons el que li haurien assegurat alguns dels processats faltaria alguna documentació i d’altre s’hauria afegit. Silvestre ho va afirmar després de tornar a indicar, com ja va fer en la vista de fa dos anys, que no es va procedir a recollir i annexar de manera correcta les actes que es van trobar en un dels escorcolls a la seu central de BPA feta per la policia. I que en el moment d’interrogar un dels seus clients, la batlle encarregada de la investigació estava en possessió d’unes actes que legalment havia de custodiar la policia. Si s’acabés demostrant aquesta manipulació, la causa contra els 24 extreballadors de BPA quedaria tocada de mort, ja que, tal com va demanar el lletrat, s’hauria de treure del sumari una de les principals proves de càrrec. I els responsables, segons l’article 374 del Codi Penal, podrien ser castigats amb una pena de presó de tres mesos a tres anys i amb inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic de fins a sis anys. El fiscal general, Alfons Alberca, va assegurar que no s’havia trencat en cap moment la cadena de custòdia d’aquestes proves i va instar Silvestre a ser més concret respecte qui assegurava que s’havien manipulat les actes i què és el que s’havia alterat. El president del tribunal, Enric Anglada, va fer una petició similar, fet que va portar el lletrat a demanar la deducció de testimoni. “Jo he denunciat uns fets i aquests han de ser investigats”, va indicar Silvestre. Anglada va respondre l’advocat dient que “li agrairia que fes la pertinent denúncia i que la presenti per escrit”. Cal recordar que el trencament o no de la cadena de custòdia de les actes va provocar fa dos anys un aspre enfrontament entre Silvestre i l’aleshores president del tribunal, Josep Maria Pijuan. “Si està dient que les actes no són les originals, suspenem el judici, fem una pericial cal·ligràfica i ens atenim a les conseqüències”, va dir aquell dia de gener, el 18 del 2018, Pijuan, que també va amenaçar Silvestre amb “una querella criminal per calúmnies al tribunal” si finalment eren les autèntiques. Tres cops li va demanar si estava afirmant que eren falses, fins que finalment el lletrat va respondre: “no estic dient en cap cas que les actes no siguin les originals”.

Noves qüestions prèvies

La jornada d’ahir va servir perquè es possés sobre la taula del judici la primera qüestió prèvia incorporada després de la vista realitzada el gener de fa dos anys. Presentada per set advocats i amb la resta de lletrats adherint-se a la mateixa, la qüestió prèvia demana l’eliminació de totes les converses telefòniques annexades al sumari provinents d’altres causes obertes a l’estranger com les Emperador i Petrov, seguint la línia que va marcar la sentència del Constitucional referent a les escoltes realitzades a Espanya a Javier Campos. El TC va fixar que com que s’havien fet per una autoritats judicial estrangera en el marc d’una altra causa no podien estar incloses al cas BPA. Els advocats consideren que de mantenir-se les escoltes s’estarien vulnerant els drets fonamentals dels clients. Avui es debatran la resta de qüestions prèvies que el tribunal resoldrà abans de reprendre la vista oral i no en deixarà cap per al moment de dictar sentència. No volen que s’hagi d’aturar el judici.

LES CLAUS

1. Silvestre protagonitza la primera part

La primera part de la jornada d’ahir la va protagonitzar l’advocat Josep Antoni Silvestre, que va tornar a defensar les tres qüestions prèvies que havia presentat fa anys.

2. Les actes debpa tornen a marcar la vista

Les actes dels comitès de BPA, com fa dos anys, van marcar part de la jornada. El 2018 van provocar que el magistrat Pijuan amenaces Silvestre amb una querella criminal.

3. Trencament de la cadena de custòdia

Si es demostra que amb les actes dels comitès de BPA s’ha trencat la cadena de custòdia, aquestes proves cabdals haurien de ser eliminades.

4. Primera qüestió prèvia que no és del 2018

La darrera part de la vista d’ahir es va dedicar a debatre la primera qüestió prèvia que no ve derivada del 2018. Demanen eliminar una sèrie d’escoltes.