Món laboral
Els autònoms estan de baixa laboral la meitat que els assalariats
En cas d’accident, els empleats deixen de treballar de forma temporal set cops més del que ho fan els treballadors per compte propi
Els autònoms estan de baixa laboral la meitat que els assalariats
Els treballadors per compte propi agafen la meitat de baixes laborals que els assalariats. Aquesta afirmació que pot semblar un tòpic queda avalada per les últimes dades de la CASS, corresponents al setembre de l’any passat. En concret, els assalariats fan dos cops i mig més de baixes que els autònoms. Així, el percentatge de treballadors que van fer aturades per malaltia o accident se situa en una mitjana de 6,8% en el cas dels assalariats i en un 2,8% en el cas dels treballadors per compte propi. Distingint les baixes per malaltia o per accident, les diferències encara s’agreugen. I és que per malaltia els autònoms agafen la meitat de baixes que els treballadors per compte aliè, però en el cas d’accident laboral els assalariats l’agafen set vegades més que els treballadors per compte propi. En concret, en el cas de malaltia 5,4 empleats de cada 100 agafen la baixa, mentre que per compte propi ho fan 2,4 de cada centenar. En cas d’accident, un 1,4% d’empleats deixa de treballar temporalment davant d’un 0,2 dels autònoms. O el que és el mateix, només un treballador per compte propi agafa la baixa per accident per cada set assalariats que ho fan.
En primera persona
Les xifres s’expliquen ràpidament quan es pregunta directament als afectats. Un autònom que treballa en el sector del disseny gràfic confessa que “mai m’agafo la baixa, encara que estigui malalt vinc a treballar” perquè fer-ho seria “com tancar l’empresa” tenint en compte les despeses a les quals s’han de fer front. El mateix opina una noia que ha decidit embrancar-se en el món dels autònoms i que deixa clar que “no ingresso ni quan m’agafo una baixa ni quan me’n vaig de vacances” per tant “he de decidir quan no vinc a treballar”. Amb tot, consideren que la nova forma de càlcul de la quota mensual d’afiliació dels autònoms que té en compte les xifres econòmiques del seu negoci és positiva tot i que insuficient. “La idea que si ingresses més paguis més és bona però no acaba d’ajudar els que estem a la franja baixa”, considera el dissenyador.
Patologies
Pel que fa a les patologies que han causat les aturades temporals, les que tenen a veure amb l’aparell locomotor, el respiratori i les lesions i efectes adversos són les principals. Les neoplàsies, els trastorns mentals i les patologies de l’aparell locomotor són les malalties amb una durada mitjana de baixa més elevada, oscil·lant entre els 60 i els 130 dies. En el cas d’estar de baixa per accident, com és d’esperar, la majoria són a causa de lesions i efectes adversos, tot i que també destaquen els produïts per patologies de l’aparell locomotor. La durada mitjana de la inactivitat temporal més llarga és per patologies de l’aparell circulatori o locomotor.
GOVERN TREBALLA PER ENTRAR UN PROJECTE DE LLEI PER A LES PENSIONS A FINALS D'ANY
El Govern s’ha marcat com a objectiu presentar aquest any un projecte de llei que garanteixi el futur de les pensions. Les opcions més contundents que hi ha sobre la taula ja són conegudes i van des d’apujar les cotitzacions a incrementar l’edat de jubilació o variar el valor del punt, entre d’altres. A part d’aquestes possibilitats, l’executiu està analitzant si n’hi ha d’altres que puguin ajudar a mantenir el sistema encara que no tinguin un impacte tant important en el gruix de la despesa. Una opció podria ser posar un topall a les pensions més elevades. Cal tenir en compte que actualment el punt està en 9,6, xifra que marca els anys que un jubilat triga a recuperar l’importat que ha cotitzat durant el temps que ha estat en actiu. Dit d’una altra manera, quan el jubilat arriba als 74,6 anys (65 més 9,6) ja ha rebut per part de la CASS tots els diners que ha anat cotitzant. Aquest sistema funcionava quan l’esperança de vida era més baixa però tenint en compte que actualment se situa al voltant dels 82 anys significa que s’està cobrant aproximadament el doble del que s’ha cotitzant. És evident, doncs, que les actuacions són necessàries i que s’han d’abordar en un període curt de temps. La CASS ja ha alertat múltiples vegades de la situació i ha proposat diferents escenaris per revertir els números vermells. Malgrat tot, el Govern vol reunir-se primer amb tots els agents implicats, des de la CEA i la Cambra de Comerç fins als sindicats i grups parlamentaris per fer una anàlisi conjunta. Un cop escoltades totes les visions, el ministeri de Finances serà l’encarregat de presentar una proposta que hauria d’entrar a tràmit parlamentari abans d’acabar l’any.