Connexió aèria
Sis empreses s'ofereixen a pagar el cost de l'aeroport a Grau Roig
La Cambra de Comerç creu que els estudis tècnics s’enllestiran abans de l’estiu
Sis empreses s'ofereixen a pagar el cost de l'aeroport a Grau Roig
La Cambra de Comerç compta amb cinc o sis possibles inversors privats per la construcció de l’aeroport nacional a Grau Roig. “Ens han contactat alguns grups internacionals de diferents països que estarien interessats a finançar al 100% el projecte aeroportuari”, va afirmar al Diari el president de la Cambra, Miquel Armengol. Tanmateix, va manifestar que fins que no estiguin enllestits els estudis tècnics de viabilitat i els mediambientals no es concretarà quina serà la font de capital. “Quan s’aprovi el projecte i sapiguem segur que es durà a terme, llavors passarem a la part comercial i de negoci, que es farà a través d’empreses especialitzades en el sector i seran qui decideixin el model d’aviació”, va assenyalar Armengol. I va afegir que un dels objectius principals de la institució és que “el Govern no hagi de posar un euro per a la construcció i que es pugui finançar tot amb capital privat”. En aquesta línia, la Cambra pretén que el futur aeroport obri les portes del Principat a turistes d’alt estànding. “Volem saltar la distància dels famosos 300 quilòmetres d’influència turística i poder arribar als 6.000 quilòmetres, i així incentivar l’arribada de turisme de luxe, deixant de banda el low cost”, va assenyalar el president. Respecte a la data de finalització dels estudis, tal com va anunciar la institució en el balanç anual del 2019, des de la presentació del projecte a l’executiu el passat mes de juny s’han avançat els estudis tècnics de viabilitat i es va signar un acord de col·laboració amb el Govern per continuar treballant conjuntament en aquest sentit. “La nostra previsió és tenir acabats els assajos abans de l’estiu, entre el maig i el juny, i que passin a EASA, que és l’organisme de seguretat que realitzarà els controls i ens dirà què hem d’ajustar”, va explicar Armengol.
Suport de França
El president de la Cambra també va destacar la bona sintonia amb França, que dona tot el suport perquè el projecte tiri endavant. “Tenim el suport total del Copríncep francès, Emmanuel Macron, i ens han informat que ens ajudarien amb l’assessorament que sigui necessari alhora de construir-lo”, va dir. A més, va afegir que el país veí considera que l’aeroport “és un projecte molt important que ajudarà a impulsar l’economia andorrana”. En aquest sentit, Armengol va apuntar que l’aeroport és necessari per incentivar el mercat del país i va al·legar que “si ja tenim problemes per poder cobrir les pensions a deu anys vista i l’economia va baixant consecutivament cada any, no sé d’on aconseguirem els diners si no apostem per alguna cosa que ens ajudi a tirar endavant”. Quant a la repercussió ambiental que tindrà l’aeroport, el president de la institució va argumentar que “estem treballant per trobar a Grau Roig una ubicació al mil·límetre per aconseguir que tingui el mínim d’impacte possible en l’entorn. És a dir, si la pista d’aterratge ha de mesurar 300 metres d’amplada però podem passar a 200 , doncs serà més beneficiós per a la natura”. I va afirmar que “els avions d’avui en dia emeten uns nivells de contaminació molt baixos i quasi no fan soroll, a més, actualment podem decidir quina tipologia d’aparells autoritzem a entrar”. Tanmateix, Armengol va posar en relleu que la intenció de la Cambra és replantar en una altra ubicació tots els arbres que s’hagin de talar per construir la infraestructura.
Connexió ferroviària
En el balanç presentat per la Cambra també es fa referència a la connexió ferroviària amb Espanya i França, un fet que Armengol considera una possibilitat per tenir un enllaç directe amb Barcelona i Tolosa. “Actualment estem en un clúster de grups internacionals per començar a treballar en les opcions que hi pot haver al país tècnicament, ja que el tren facilitaria l’enllaç amb els països veïns i tindria demanda”, va manifestar. Tot i això, el president també va destacar que seria un projecte més car i lent de dur a terme, ja que “no solament és travessar Andorra, sinó que implica adequar les vies ferroviàries que es troben a França i Catalunya”.