centre sociosanitari

“Les auxiliars són totes unes 'ninyates'” o “marxa al Mercadona”

Discrepàncies dels treballadors sobre la situació d'El CedreFernando Galindo

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Els treballadors recorden que l’actual coordinadora, Mercè Escrig, va ser acomiadada de Mataró “amb escrit a la premsa dels seus treballadors per motius similars”, i que va haver-hi una recollida de signatures del personal de quiròfan del SAAS perquè abandonés el servei. El SAAS va tancar el mes passat l’expedient informatiu que es va obrir a la coordinadora de El Cedre sense cap sanció. Una carta molt dura signada pel 65% de la plantilla (al·leguen que molts no van gosar posar el seu nom) va ser el detonant d’aquest expedient que no ha tingut conseqüències.La carta recull actituds d’Escrig realment greus si són certes, i va ser dirigida a la direcció assistencial del SAAS: “Dir a una auxiliar que si no està d’acord amb el seu projecte pot anar a treballar al Pyrénées, Andorra 2000 o Mercadona”; dir davant alguns treballadors “què s’ha pensat que és aquesta, si només és una puta referent”; dir a una infermera embarassada de cinc mesos que està cansada: “Et recordo que estàs de suplent i que estàs embarassada, no malalta”, o preguntar-li: “Quan penses parir?”. La carta de diversos folis exposa frases de la coordinadora. Hi ha de tot. Contestar a un familiar: “Si no estàs content porta’l a Salita”; pujar a la 4a i dir davant els residents, “aquests són els que no s’enteren de res”; afirmar davant altres treballadors, “les auxiliars són totes unes ninyates”; “dir que dutxem massa els residents i que amb un cop a la setmana seria suficient”; un familiar es queixa que li han tallat malament el cabell al resident i que no pagarà el servei i comentar a altres treballadors, “qui s’ha cregut, la Marilyn Monroe?”; recriminar a un auxiliar l’hora que té per menjar; no autoritzar acompanyament d’infermera a les excursions i que l’auxiliar de manteniment hagi de fer dextros i punxar insulines; des de la seva arribada s’ha deixat d’anar als enterraments dels residents per donar el condol; dir al personal “que som uns egoistes i que pensem més en nosaltres que en els residents”; afirmar als treballadors que “quan marxin les referents s’acabarà el mal rotllo al centre”. Un cop el personal va començar a desconfiar d’ella coneixedor que feia totes aquestes manifestacions, preguntava si se li feia boicot perquè ningú anava a dinar amb ella. La plantilla es queixa que no s’estan fent les cobertures de les baixes o absències, fet que implica una sobrecàrrega. Aquest personal no cobert suposa que a vegades les auxiliars es veuen obligades a assumir competències de les infermeres -intrusisme professional- com administració de medicació oral, fins i tot administrar medicació subcutània o fer controls de glucèmies. Respecte als familiars, alerten que abans sempre es comunicava amb antelació la visita de la psiquiatra, la Dra.Pérez, i que ara es fa hores abans. També denuncien que no avisa de problemes en subministraments de medicaments i que en una ocasió va respondre: “Que se ahogen todos, ja, ja, ja” davant la falta d’espessants, ja que hi ha molts residents amb disfàgia a líquids. Falten plaques d’ilostomia perquè Escrig va trigar dos setmanes a fer la comanda, segons expliquen els treballadors, i ara es fan servir unes plaques que lesionen la pell dels residents. Fins aquí un resum de la carta, molt petit...

tracking