Tensió a El Cedre

El ministeri de Salut ha deixat en mans de Montserrat Alsina l’anàlisi de la situació que es viu a El Cedre en el canvi de model assistencial i les queixes laborals, així com en una taula de treball. Els treballadors, almenys la majoria, ho tenen clar i no s’oposen al canvi de model però sí, asseguren, a tenir menys recursos, més feina, menys atenció per als residents i fins i tot assenyalen que hi ha por per part dels treballadors a possibles represàlies. En base amb les afirmacions, El Cedre és actualment una bomba de rellotgeria, mentre que des del ministeri s’afirma que hi ha reticència a una adaptació cap al que s’anomena Atenció Centrada en la Persona (ACP). No és fàcil que els treballadors parlin de la situació interna, diuen que temen pel seu futur laboral i que han hagut d’escoltar moltes vegades per part de l’actual coordinadora i en to d’amenaça que el contracte laboral està a punt de caducar. L’anterior coordinadora assistencial està de baixa per malaltia (el percentatge de baixes al Cedre és molt elevat), i feia les funcions d’infermera, infermera referent, coordinació i coneixia de primera mà el centre, els residents, el personal i les necessitats. Els professionals sanitaris de la residència sospiten que els actuals canvis s’estan fent de forma precipitada aprofitant l’absència de l’anterior coordinadora, i es pregunten per què en aquest curt període de temps s’han adoptat accions tan determinants com prescindir d’hores de neuropsicòloga, d’infermeres, “i convidar a marxar a l’hospital a la terapeuta ocupacional per fer edicte i que el seu lloc l’ocupi una altra sense coneixements del centre, quan l’anterior és la treballadora amb més formació del SAAS en ACP”.

La coordinadora

Hi ha molts punts que generen el descontentament. Apunten la doctora Eva Heras -coordinadora clínica de cronicitat- i Mercè Escrig -coordinadora provisional de El Cedre- com les executores de les consignes del ministeri “quan no havien estat ni sis mesos exercint funcions plenes al centre quan van decidir els canvis”, alhora que recorden que molts estudis parlen de la importància de la continuïtat en la direcció assistencial, especialment en el sector sanitari, pel vincle i confiança entre el pacient i professional. A més, afegeixen que l’atenció centrada en la persona requereix conèixer amb profunditat el pacient per poder atendre’l. La plantilla veu una clara intenció de retallar despeses: neuropsicòloga només dos matins al mes, dues infermeres referents menys, un infermer de planta a només a un cada dues, i tot sota la justificació de l’ACP. Els treballadors del centre públic no tenen cap dubte que es busca un estalvi econòmic i es pregunten si és precisament a les residències públiques on s’ha de buscar aquest estalvi i si es concebible que treure personal pugui millorar l’atenció.

UNA ÚNICA INFERMERA A LES NITS PER ATENDRE UN TOTAL DE 120 USUARIS

El torn de nit del centre sociosanitari compta només amb una infermera per atendre els 120 usuaris que actualment hi resideixen. La situació s’arrossega de fa temps. Ho va explicar l’agost del 2016 la llavors nova coordinadora, Anna Flujas, que va admetre que calia augmentar el personal d’infermeria a les nits i en moments de més intensitat de feina com són primera hora del matí i abans d’anar a dormir. Cinc infermeres, una per planta, són les que treballaven en el torn de dia. En el torn de nit només n’hi ha una, que s’encarrega de les quatre plantes, ja que la cinquena només la fan servir els usuaris del centre de dia, que són 27. En aquell moment el ministre de Salut, Carles Álvarez, va anunciar que el SAAS es dotaria d'una direcció adjunta. Un mes després, al setembre, Toni Martí va anunciar que els pressupostos generals de l’Estat per al 2017 contemplaven una partida destinada al SAAS, per dotar El Cedre de més recursos, tant humans com tècnics. Martí va avançar que en breu s’incorporaria un metge de família i un especialista en malalties cròniques. També va dir que s’havia previst incorporar més personal d’infermeria i auxiliar. Avui, els treballadors reclamen un pacte d’Estat perquè en un futur tots necessitarem aquests recursos.