fallida
Assegurances Generals va reduir el 'forat' del 2018 amb uns terrenys
El cent per cent de l’empresa Carlemany, que tenia béns personals de la família, va passar el 2019 a mans de la companyia
La situació econòmica d’Assegurances Generals a tancament del 2018 era més greu del que s’esperaven el regulador financer i la resta del sistema, arribant a un forat de 50 milions d’euros, tal com mostraven els resultats de les auditories realitzades. Segons ha pogut saber el Diari, el 2019 la companyia va intentar rebaixar la xifra de l’exercici passat amb l’aportació de terrenys. Els propietaris, amb la voluntat d’intentar arreglar els balanços, van absorbir el cent per cent de l’empresa Carlemany, que tenia béns personals de la família, traspassant els terrenys com a actius de l’asseguradora. Segons les estimacions dels propietaris, els terrenys traspassats estarien valorats en uns 20 milions d’euros, que suposarien una injecció als actius de l’asseguradora que podria arribar a deixar el forat en prop de 30 milions d’euros. Els terrenys, però, s’hauran de taxar per conèixer-ne el valor exacte i a partir d’aquí se sabrà el forat real de la companyia a tancament del 2019. Sigui com sigui, les xifres són molt elevades i tot apunta que la liquidació serà un procés lent i que la situació acabarà amb una quitança per la impossibilitat de la companyia de fer front a la totalitat del deute, ja que encara que es rebaixi seguiria prop dels 30 milions d’euros. L’Autoritat Financera Andorrana (AFA) va reclamar la fallida el 17 d’octubre passat tot argumentant la impossibilitat de l’entitat de fer front als deutes exigibles i protegir els interessos dels clients assegurats. El 26 de novembre la Batllia en va decretara la fallida.
Tipus de clients i de productes
A la greu situació de la companyia d’assegurances, amb un forat de 50 milions d’euros, només s’hi pot arribar si la cartera de clients n’inclou molts de fora, segons fonts consultades pel Diari. L’asseguradora sempre ha estat molt activa comercialment al mercat francès però aquest no és l’únic factor que explica el volum de pèrdues de l’empresa. L’element clau és l’inici de la crisi de BPA a mitjan març del 2015. La companyia se centra a partir d’aquell moment en la captació del capital dels clients que van poder alliberar els seus diners i que necessitaven alternatives per seguir mantenint-los a Andorra, ja que el delicte fiscal encara no estava tipificat. El producte que se’ls ofereix a aquests clients són les pòlisses de vida i d’estalvi, els anomenats unit linked, una manera d’invertir tenint alhora una assegurança de vida. Ara, el regulador no pot garantir el pagament als titulars de les pòlisses, que afecta entre 280 i 400 clients. La companyia també oferia una rendibilitat molt per sobre del preu de mercat de fa quatre anys, que li va permetre captar un gran volum de capital. Assegurances Generals podia arribar a oferir fins al 8% quan aconseguir més d’un punt de les entitats financeres ja era una quimera. El problema s’ha generat quan la companyia va haver de fer front a les promeses de rendibilitat. Per cobrir un 8% i a més voler obtenir beneficis, les inversions havien d’anar dirigides a productes d’altíssim risc. El resultat ja és sabut: la fallida decretada per la Batllia el 26 de novembre passat i la liquidació.
L'AFA DECIDEIX ACTUAR PERQUÈ DUBTA DE LES AUDITORIES
Per què no es va actuar abans a Assegurances Generals tenint en compte les veus d’alarma de la resta del sector per les pràctiques incontrolades en inversions d’alt risc que realitzava la companyia és una incògnita. El control de les activitats de les asseguradores requeia fins al 2018 sobre el ministeri de Finances, però cap dels diferents governs va intervenir. Fa dos anys, la llei canvia i la responsabilitat passa a dependre de l’Autoritat Financera Andorrana (AFA), el regulador. Quan l’AFA agafa el control de la qüestió dubta del resultat de les auditories dels darrers anys malgrat que estaven degudament signades i indicaven que la solvència de la companyia estava molt per sobre de les exigibles. Fins aquell moment, els dubtes de l’AFA havien passat inadvertits pels governs anteriors. Un cop l’AFA comença a dubtar, els esdeveniments succeeixen molt ràpid. El regulador decideix intervenir l’asseguradora el 16 d’agost de l’any passat amb l’argument dels greus problemes interns en l’àmbit econòmic i el 17 d’octubre reclama la fallida de l’empresa. El 26 de novembre la Batllia decreta la fallida i la liquidació, amb les conseqüències evidents per al país i per als clients.