Les auxiliars desmenteixen el suport a la coordinadora

El col·lectiu d’infermeres de la residència El Cedre va respondre ahir a les manifestacions del director general del SAAS per desmentir que les infermeres no són les que s’oposen a la forma com s’està introduint l’atenció centrada a la persona (ACP), i també es van posicionar de forma contundent contra l’actual coordinadora, Mercè Escrig. És més, segons les auxiliars hi ha un document que està signat amb noms i cognoms pel 65% de la plantilla –infermeres, auxiliars i equip multidisciplinari– del centre en el qual es demana la destitució d’Escrig. La resta, “una part té por de donar la cara i després hi ha el sector favorable a la direcció”, van explicar. El document no ha estat lliurat per por a acomiadaments. L’objectiu de les auxiliars és insistir que els plans del SAAS “són impossibles de complir” i que l’ambient cada cop és més insostenible. El col·lectiu recorda que s’estan incomplint els compromisos i el calendari previst: “Al Consell General es va dir que s’enviaria una unitat hospitalària i no ha estat així, i dilluns vinent teòricament es comença a implantar l’ACP en una planta i ningú té cap tipus d’instrucció.” Igual que les infermeres, consideren que la visita d’un metge només amb horaris concertats i l’agenda tancada no és un bon sistema per a un geriàtric, i reivindiquen l’anterior, quan la doctora passava per totes les plantes i atenia els residents que tenien molèsties. Ara s’ha reestructurat la plantilla. Hi ha una infermera cada dues plantes (uns 60 usuaris), i les auxiliars, al contrari dels arguments de Josep Maria Piqué, consideren imprescindible la presència d’infermeres per a tasques com “els controls glucòmics, insulines, cures, màscares neurobolitzants”. També neguen l’existència de dos bàndols ni que s’arrossegui la fusió del Solà d’Enclar i El Cedre, o que s’hagi consolidat una oposició contra l’ACP, “únicament a com la volen fer”. Aquestes professionals indiquen que la Fundació Matia –amb més de 130 anys d’experiència en la prestació de serveis sociosanitaris a Guipúscoa– va indicar que probablement sobren hores “però que s’ha d’aprofitar el personal existent”, i assenyalen que la psiquiatra a Sant Sebastià “ajuda les infermeres, mentre que aquí només la veiem dues hores al mes”.

Comunicació

Capítol a banda mereix la imatge que els treballadors tenen de la coordinadora. Segons comenten les auxiliars, no informa quan hi ha un ingrés, “només el nom i el número d’habitació, per la qual cosa desconeixem en quines condicions arriba i el seu deteriorament”, l’acusen de traslladar els usuaris de planta sense el seu consentiment, ni informar el personal o la família; no s’actualitzen des de fa dues setmana els plannings “i depèn qui falta a la feina no se li marca absència”, mentre que al gener i al febrer no s’ha marcat en vermell les absències que no es van cobrir. A més d’algunes relliscades. Segons expliquen, el mes passat Escrig va justificar l’absència del grup de treball d’El Cedre per motius personals i després va ser vista en una farmàcia amb roba d’esquiar, i en una altra de les absències, de compres. Les auxiliars tenen més greuges. Se’ls ha demanat que vagin a treballar amb roba de casa “perquè les bates blanques fan massa d’hospital. No se’ns paga la roba i l’hem de portar a casa a rentar d’una residència on hi ha molts virus”. Tampoc els agraden els horaris, 12 hores partides i una per dinar que no es paga, i tenen molt clar que si fan tasques d’infermeres estan fora de la llei, fan intrusisme i, especialment, “tenim molt clar que surt més barat una auxiliar que una infermera”.

HORARIS LLARGS I ROTACIÓ "NEGATIVA"

Les auxiliars lamenten la desorganització i la mala planificació. “No podem treballar 12 hores els caps de setmana i set hores dilluns”, amb canvis de torn que impedeixen organitzar la vida privada i familiar. Moltes han demanant el trasllat a l’hospital, però se’ls nega perquè són fixes per edicte i justifiquen que s’han de cobrir places eventuals. Tampoc entenen que s’aposti per personal polivalent per a qualsevol planta, quan l’ACP seria tot el contrari, “evitar la rotació perquè hi hagi una major connexió amb el pacient que, per cert, no té cap ganes de planxar ni de cuinar”, ironitzen.