Negociació a Brussel·les
Més diners per a assessors de l'acord amb la UE
PS i terceravia volen una partida per als grups parlamentaris a càrrec de Govern per demanar assessorament jurídic extern
Més diners per a assessors de l'acord amb la UE
Els grups parlamentaris del PS i de terceravia han sol·licitat al Govern que disposin d’una partida que puguin destinar a assessoraments jurídics sobre qüestions relacionades amb l’acord d’associació amb la Unió Europea de forma externa als informes que encomana l’executiu. Així ho han plantejat els grups a l’executiu en el marc de l’acord polític que el Govern els ha fet arribar per tal de pactar les línies estratègiques de la negociació i pactar quina i quan se’ls facilitarà la documentació que es treballa amb Brussel·les. L’objectiu del Govern amb el document, de nou pàgines, és aconseguir el suport de l’oposició de cara a concretar un pacte d’Estat per a l’acord d’associació amb la Unió Europea. L’executiu ha manifestat que veu amb bons ulls la proposta, que s’articularia al voltant del pacte d’Estat. En concret, els responsables de la negociació, capitanejada pel cap de Govern, Xavier Espot, i el secretari d’Estat, Landry Riba, és que els grups parlamentaris puguin fer ús dels assessors dels quals disposa el Govern i que de forma subsidiària puguin demanar l’opinió d’un expert extern a càrrec de l’executiu. Així doncs, la demanda no s’articularia a través d’una partida pressupostària específica però sí que s’inclouria dins de la bossa prevista per aquest tipus d’actes relacionats amb la UE, de manera que acabarà incrementant la despesa. En tot cas, de moment no s’ha determinat la quantitat de més que s’haurà d’afegir a la que ja hi ha prevista en el pressupost del 2020, que ascendeix a poc més de 770.000 euros.
Observadors a Brussel·les
L’ajuda econòmica als grups parlamentaris de l’oposició a càrrec del Govern va supeditada a la signatura del document que l’executiu els ha entregat, anomenat acord polític. En el text, s’inclouen les línies estratègiques generals que vol seguir l’equip d’Espot i Riba en la negociació i es determina quina informació es facilitarà als grups parlamentaris, així com la freqüència i la necessitat de confidencialitat en algunes de les qüestions fins que l’acord no estigui tancat. Dit d’una altra manera, el document deixa per escrit els compromisos i la medotologia de treball que assumeixen les parts si s’accepta i el signen. La part més destacada del document és que es deixa la porta oberta perquè els grups del Consell General participin com a observadors en les reunions que es mantindran a Brussel·les, una de les exigències de l’oposició que va quedar aparcada la legislatura passada per temor a provocar queixes de Mònaco o San Marino. En el mateix text també s’inclou la possibilitat dels grups parlamentaris de designar un interlocutor permanent i un suplent que participaran en les diferents reunions convocades a iniciativa de la Secretaria d’Estat d’Afers Europeus, així com en una primera reunió dels integrants de l’Acord Polític que se celebrarà en el termini màxim dels trenta dies posteriors a la seva signatura. El document també fixa que es duran a terme reunions periòdiques entre els diferents interlocutors designats, abans i després de les diferents sessions de negociació. En aquestes reunions també hi podran participar els assessors de cada signatari del Pacte d’Estat. Si s’escau, també es faran trobades de caràcter monogràfic per tractar qüestions específiques en les quals també poden participar els agents dels sectors econòmics i socials. El Govern també es compromet que el secretari d’Estat d’Afers Europeus posi a disposició dels representants dels grups parlamentaris que signin l’acord polític i dels membres de la comissió de Política Exterior tota la informació possible en la discussió del marc general de la negociació, com el text complet del projecte d’Acord d’associació, en la seva versió consolidada, tal com és lliurat pel Servei Europeu d’Acció Exterior després de cada sessió negociadora, o els documents de síntesi, relatius a l’avançament de les negociacions, que són elaborats i aprovats pel Govern. També la llista de cabal europeu a integrar en l’ordenament intern i els estudis o avaluacions d’impacte, de caràcter sectorial o general. L’executiu es compromet a informar periòdicament el conjunt de la ciutadania sobre la negociació amb l’objectiu de ser més transparents i d’aconseguir que la negociació sigui entenedora per a tothom i que la ciutadania se’n pugui formar una opinió per tal que després l’acord sigui validat en referèndum. Tot plegat, però, recorden que s’ha de fer tenint en compte que alguns aspectes han de ser confidencials.