El salari mínim espanyol supera per primer cop l'andorrà

El mercat laboral andorrà està perdent competitivitat a marxes forçades els darrers anys. L’encariment del cost de la vida al Principat i els darrers augments del salari mínim interprofessional decretats pel Govern espanyol en són les principals causes. La situació avui en dia és que a Andorra, el sou mínim per a un treballador és de 1.083 euros al mes, amb un total de dotze pagues. Cosa que en el còmput anual significa que percep 12.996 euros bruts a l’any. Si es compara amb Espanya, que és el graner del mercat laboral andorrà, per primera vegada es percep més SMI al veí del sud. Així doncs, després del darrer decret del president Pedro Sánchez, el salari mínim espanyol es fixa en 950 euros, però amb 14 mensualitats. És a dir, a l’any, un treballador a Espanya ha de percebre, com a mínim, 13.300 euros. Aquest nou paradigma significa que, per primer cop, és més alt a Espanya que a Andorra, amb una diferència anual de 304 euros. I, a tenor de les declaracions fetes pel cap de l’executiu espanyol, aquesta diferència es pot anar incrementant, ja que Sánchez va dir que en acabar la legislatura vol que l’SMI espanyol estigui al 60% del salari mitjà del país, xifra que suposaria que el 2023, se situaria entre els 14.000 i els 15.000 euros anuals. Pel que fa al salari mitjà resultant de l’any 2019, el ministre de Finances i portaveu del Govern, Eric Jover, va anunciar que se situava entorn als 2.129,44 euros al mes, la qual cosa en el còmput anual representa 25.553,28 euros; tanmateix a Espanya el sou mitjà per l’any passat està entorn als 23.646,5 euros/any. Aquest fet també suposa una reducció, situant la diferència entre ambdós països en poc menys de 2.000.

Nou paradigma

El diferencial dels sous fins que el mínim espanyol fos més alt que l’andorrà és un fenomen que s’ha produït durant el darrer lustre. Cal recordar, doncs, que la diferència entre els SMI, en valors anuals, entre Espanya i Andorra el 2016 era de 2.374 euros en favor del Principat, mentre que avui és de 304 amb els papers canviats. Però, on i quan es produeix el gran canvi? Si bé els anys 17 i 18 hi va haver una reducció de 400 i 100 euros respectivament, el gran salt espanyol es produeix el 2019. Després de la moció de censura de Pedro Sánchez a Mariano Rajoy el 2018, una de les primeres mesures que va implementar l’executiu socialista va ser passar l’SMI espanyol dels 10.304 euros/anuals fins als 12.600, el 2019. Amb aquesta mesura, el diferencial vers el Principat passava de 1.905,64 a només 4,80 un any després, tot i que encara favorable a Andorra. Cal recordar també que a Espanya, el salari mínim consta de 14 pagues, mentre que aquí només en són 12.

El cost dels lloguers

Un altre dels factors que perjudica el mercat laboral andorrà és el cost de l’habitatge de lloguer. Un cop arribats aquí, els treballadors es troben que la cerca de vivenda és una autèntica quimera, per la poca oferta que hi ha en el mercat immobiliari. A més a més, s’hi suma el cost de la vivenda, especialment a les parròquies centrals;a tall d’exemple, el metre quadrat a Andorra la Vella és dos vegades el de Lleida, i tres euros més que el de Girona. Però el preu del lloguer només és un exemple dels augments del cost de la vida al Principat els darrers anys. Un altre dels indicadors és el del cost de la cistella de la compra bàsica. I en aquest sentit, cada cop és més freqüent que els reisdents baixin fins a la Seu d’Urgell a fer les compres setmanals o mensuals, cercant preus més ecomòmics en alguna de les grans superfícies que hi ha i aprofitar-se així del tax free. Així doncs, la combinació que provoca que el salari mínim interprofessional per primer cop sigui més baix que a Espanya, el preu dels lloguers amb les diferències d’allò més importants amb ciutats anàlogues o el fet que la cistella de la compra també s’ha encarit, fan que el factor atractiu que tenia fins ara el mercat laboral andorrà, s’hagi perdut i es corre el risc de no poder trobar mà d’obra qualificada quan la nòmina s’hagi de moure entorn a l’SMI. Perquè tal com va expressar el secretari general de l’USdA, Gabriel Ubach, “ningú vindrà a treballar aquí i deixarà casa seva, si no és per guanyar-se millor la vida”.