Fins a 28 denúncies per no utilitzar el català

El Servei de Política Lingüística del Govern (SPL) rep cada any prop de 30 denúncies relacionades amb l’ús erroni del català en els establiments amb atenció al públic. Durant el 2019, el nombre d’alertes per part de la població es va mantenir lleugerament per sota del llindar dels 30, una bona notícia per a la cap del servei lingüístic de l’executiu, Marta Pujol, que va destacar al Diari que la gran majoria de negocis del país compleixen la normativa que dicta la llei i que els que acaben rebent alertes i sancions per part de l’SPL són una ínfima minoria: “Normalment rebem 30 denúncies per any, però aquest 2019 en vam atendre 28, dos menys. Això no vol dir que hi hagi 28 establiments que no compleixin la llei, sinó que potser en un comerç hi hem anat més d’un cop.” El que indica la llei en questió sobre l’ús formatiu de la llengua en els comerços és que el català ha d’estar present en tots els àmbits, no només en els rètols, sinó també en les cartes, en el cas dels restaurants, en els tiquets de caixa i en l’atenció al públic on el consumidor té el dret a demanar ser atès en català i l’establiment està obligat a poder oferir aquest servei. “Que la carta del restaurant no estigui en català és una de les queixes més freqüents. Segurament és perquè hi ha més gent que té consciència que els comerços estan obligats”, va explicar Pujol, que va detallar que el departament no inicia cap investigació fins a tenir primer una denúncia sobre la taula. És llavors quan l’SPL posa en marxa el protocol d’actuació que consisteix en una primera visita a l’establiment per verificar que el fet denunciat és cert, i una segona visita, unes setmanes més tard, per esbrinar si el comerç ha posat remei al motiu de les queixes dels consumidors. En aquest punt, si l’establiment rectifica i s’adreça al marc jurídic, s’arxiva el cas i no té més continuïtat, però si segueix amb l’incompliment de la normativa, el Govern hi intervé i obre un expedient sancionador que pot suposar multes d’entre 120 i 1.200 euros en casos greus i de 1.200 a 5.000 euros en casos molt greus, segons la llei que data del 1999 i que encara xifra les sancions en pessetes. L’incompliment de la normativa lingüística és un problema que, encara que minoritari, s’estén arreu del territori. Tot i això, l’SPL destaca que els nuclis de bona part de les denúncies dels consumidors es concentren en les zones comercials d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany. “La majoria venen sobretot de les parròquies centrals i és normal, ja que és on hi ha més botigues i turisme”, va matisar Pujol, que va destacar que un altre focus on treballen és el Pas de la Casa: “Al Pas vam fer una actuació independent per donar a conèixer els nostres serveis en català, però els treballadors ens deien que allà, pel turisme que hi va, l’idioma predominant és el francès.”