Traïció de 15.000 euros

Fiduciari: que es recolza en la confiança. És la definició que en fa l’enciclopèdia d’un adjectiu que no és d’ús habitual als carrers, però que pren una rellevància superior en àmbits empresarials i, sobretot, quan es parla de fiduciar o confiar diners. És el cas que va ratificar fa unes setmanes el Tribunal Superior que va sentenciar la gerent d’una empresa andorrana al pagament d’una multa de 12.000 euros a un treballador per un delicte major d’apropiació indeguda. El litigi va arribar al Superior a inicis d’aquest any, però la via judicial es va obrir a mitjan 2019 quan el Tribunal de Corts va declarar culpable la gerent de l’empresa andorrana en questió de quedar-se, de manera il·lícita, el 50% de les accions del negoci que eren propietat d’un altre treballador que les hi havia fiduciat. Tot va començar el 2007 quan la gerent, en aquell moment administrativa, i el treballador, funcionari del comú d’Escaldes-Engordany, van decidir comprar per un valor de 60.000 euros el 98% de les participacions de l’empresa on treballaven, unes 20.600, i repartir-les en parts iguals. El treballador, però pel seu paper de funcionari, no podia tenir dues feines a la vegada, així que va signar un contracte amb l’administrativa conforme li fiduciava la gestió, el control i el nom de 10.300 de les accions, tenint clar, però, que quan deixés la seva feina es faria el canvi de nom. Segons el perjudicat, tot i ser un acord que encara no es feia efectiu, va pagar 15.000 euros, una cosa que l’acusada va negar per activa i per passiva davant els tribunals, ja que va assegurar que no va rebre cap pagament. Al contracte, a més, no hi figurava cap preu en la compravenda i no es va fer cap rebut del pagament, ja que l’home va manifestar que tenia bona relació amb la dona. Tot i això, tant Corts com el Superior van veure clar que, tot i no conèixer l’import, hi va haver una transacció econòmica, ja que en el document es destaca que “aquesta cessió s’efectua pel preu nominal confessat rebut”. La relació, positiva durant molts anys, es va començar a trencar quan la gerent va veure el treballador tenint reunions amb la competència i denunciés la desaparició de documents importants. La confiança se’n va anar en orris i es va negar a fer el canvi de nom de les participacions. Davant la negativa, el perjudicat va denunciar el cas a la batllia i ara, després d’anys en la via judicial, Superior en va decretar l’obligatorietat del canvi de nom durant els pròxims dos mesos.