La Batllia avala la desaparició de BPA

El Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda que la família Cierco va interposar el 5 d’agost del 2015 en la qual demanava que s’anul·lés el pla de resolució de BPA aprovat per l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB), així com la valoració econòmica que es va fer del banc. Els exaccionistes de l’entitat també demanaven que s’anul·lés l’acord que decretava la creació del banc pont, Vall Banc. Així doncs, la Batllia ha tombat tots els punts de la demanda presentada pels Cierco i avala, per tant, el procediment que es va seguir en la intervenció del banc i la consegüent desaparició. El tribunal argumenta que el pla de resolució de BPA, aprovat per l’AREB l’11 de juny del 2015, “no apareix com un veritable acte definitiu, amb efectes jurídics propis, i generador de drets, sinó més com un acte preparatori” en el qual s’inclou “la motivació de les mesures que es contemplen i que no és susceptible d’impugnació autònoma”. Dit d’una altra manera, en el pla s’indiquen les actuacions que es preveien sense tractar-se de les accions per si mateixes. En aquest sentit, la Batllia apunta que aquest fet no esgrimeix de poder presentar una demanda contra l’efectiva execució de les mesures que s’estableixen al pla.

Els arguments

Pel que fa a l’acord de valoració dels actius i passius de l’entitat, la Batllia deixa clar que la situació econòmica de l’entitat abans de la intervenció de l’INAF és irrellevant, ja que la publicació de la nota de la FinCEN va suposar “un deteriorament immediat i significat de la seva capacitat operativa”. D’aquesta manera, tomba les afirmacions dels Cierco, que apuntaven que “no era possible que només en tres mesos d’administració de BPA per part de l’INAF i de l’AREB, l’entitat hagués passat d’una valoració econòmica positiva, amb una molt bona perspectiva de consolidació, a un valor econòmic negatiu de -103,1 milions d’euros”. Sobre la creació de l’entitat pont, el tribunal indica que els motius d’impugnació dels exaccionistes només qüestionen per què es va optar per aquest instrument de resolució però sense justificar per què l’opció escollida no és la idònia. En aquest sentit, la Batllia exposa que les al·legacions “únicament incideixen en el terreny de l’oportunitat i no de la seva legalitat”. Dit d’una altra manera, els Cierco s’oposen a la creació d’una entitat pont com a instrument de resolució i suggereixen que s’hauria d’haver optat per la venda directa del negoci, però no aporten cap argument jurídic que sustenti que la creació de Vall Banc no es va fer d’acord amb el dret. Pel que fa a l’aplicació de la Llei de reestructuració i resolució d’entitats financeres, l’anomenada Llei BPA, la Batllia considera que ni restringeix els drets individuals dels accionistes, tal com consideraven els Cierco, ni comporta cap retroactivitat, “sinó únicament la seva aplicació immediata a BPA de forma justificada per evitar l’anomenat risc sistèmic”. Tot plegat tomba els arguments dels Cierco, que afirmaven que “l’aplicació retroactiva de la Llei”, que va ser aprovada pel Consell General el 2 d’abril del 2015, a una sola entitat vulnerava els principis de legalitat, seguretat jurídica i d’interdicció de tota arbitrarietat per “la impossibilitat de reaccionar i recórrer”. Els exaccionistes del banc argumentaven que l’anomenada Llei BPA és “inconstitucional” en diversos preceptes. Entre aquests, denunciaven la poca informació facilitada per l’AREB, la qual cosa, al seu entendre, els hauria causat “indefensió”. També consideraven que la substitució dels membres del consell d’administració i de la direcció general de l’entitat afectava “desfavorablement els drets individuals dels seus mandants com a accionistes”. L’acceptació de la demanda dels Cierco, ja fos en la seva totalitat o en una part, hauria invalidat totes les accions que es van dur a terme amb la intervenció de BPA després que el 10 de març es publiqués la nota de la FinCEN, des de la llei que es va crear per a la seva reestructuració i resolució, fins al traspàs dels clients anomenats bons al nou banc. En tot cas, la justícia ha desestimat tots els punts de la demanda en primera instància, fet que significa que si els exaccionistes ho consideren oportú poden recór­rer contra la resolució.

La resolució

El 5 d’agost del 2015 la família Cierco interposava una demanda a la Batllia demanant que s’anul·lés el pla de resolució de BPA i la valoració econòmica que s’havia fet del banc.

Els exaccionistes també reclamaven que s’anul·lés l’acord que decretava la creació d’un banc pont, Vall Banc.

El Tribunal de Batlles tomba tots els arguments aportats pels Cierco i, per tant, avala el procediment que es va seguir amb la intervenció de BPA després de la publicació de la nota de la FinCEN el març del 2015.

La Batllia argumenta que el pla de resolució de BPA només inclou la motivació de les mesures però no la seva execució, per la qual cosa no és susceptible d’impugnació.

Pel que fa a la valoració econòmica del banc, deixa clar que la seva quantia abans de la nota de la FinCEN és irrellevant perquè la publicació de la mateixa fa caure la seva capacitat opera­tiva.

Sobre el banc pont, el tribunal apunta que la família Cierco no aporta arguments sobre la seva legalitat, sinó únicament qüestiona si l’ins­trument que es va escollir va ser el més adequat.

La justícia desestima la demanda en primera instància, fet que significa que els Cierco poden recórrer contra la resolució.