Gallardo afirma que l'heliport s'ha de fer "en aquesta quarta temptativa"

El ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, ha afirmat durant la cloenda de la jornada d'ESADE Alumni, organitzada avui a l'ArtHotel, que "l'heliport o es fa en aquesta quarta temptativa o ho aparcarem a la carpeta definitivament". El ministre ha explicat que s'està treballant amb més de dues possibles ubicacions i ha explicat que el seu ministeri serà l'encarregat de l'avaluació i la idoneitat de l'emplaçament, mentre que l'obra en si la continuarà portant a terme el d'Ordenament Territorial.

L'heliport, a la Caubella o a Beixalís

Descartada la zona de les Tresoles com a ubicació per a l’heliport nacional, el Govern té ara sobre la taula la Caubella o Beixalís com a nous emplaçaments. Els estudis, que han passat a mans del ministeri de Presidència, Economia i Empresa, liderat per Jordi Gallardo, tenen com a premissa que l’espai de sobrevol no passi per cap zona residencial per evitar, novament, la mobilització dels veïns propers. A més, es volen prioritzar ubicacions a les qual es pugui accedir per carretera, de manera que no sigui necessària una inversió extraordinària en aquest sentit. Les dues ubicacions esmentades complirien les dues premisses de l’executiu i, a més, respectarien els nivells de contaminació acústica. Ara es duran a terme les proves pertinents amb els tècnics i els comuns implicats per acabar de determinar el terreny exacte per a la construcció de la infraestructura. En aquest concepte, el Govern ha previst una partida de 60.000 euros per a aquest any. En un inici la quantitat que es volia destinar a la infraestructura aèria per enguany ascendia a 200.000 euros. Els grups parlamentaris que donen suport al Govern, però, van decidir esmenar la partida un com el cap de Govern, Xavier Espot, va deixar clar que no es construiria a les Tresoles si els veïns s’hi oposaven. La quantitat que finalment s’invertirà aquest any ha de servir per acabar de determinar la ubicació i el terreny concret. De cara als anys següents, les partides també s’han modificat. D’entrada, per a l’any vinent s’havia pressupostat una partida de 5,2 milions i per al 2022 la quantitat ascendia als 6 milions d’euros. Finalment, però, s’ha decidit no comptar amb aquests plurianuals i fer la partida ampliable, de manera que si finalment es troba la ubicació ideal es pugui pressupostar i començar a construir.

La història de l’heliport

La construcció de l’heliport nacional és una qüestió que fa molts anys que s’arrossega, passant per diferents ubicacions possibles que sempre s’han acabat descartant per l’oposició dels veïns. El primer Govern de Toni Martí va posar sobre la taula la voluntat de dur a terme la infraestructura en un termini curt de temps, però el projecte no era nou. Albert Pintat ja va parlar de la infraestructura, que volia emplaçar a la Borda Vidal. De fet, la ubicació laurediana ha estat diverses vegades posada sobre la taula i va ser l’escollida en un estudi que va realitzar l’Organització de l’Aviació Civil Internacional, que també va estudiar la viabilitat d’un terreny a Engolasters i al bony de les Neres. Totes aquestes ubicacions, però, han estat descartades per l’executiu. Durant els vuits anys de governs demòcrates el nombre d’ubicacions ha seguit creixent. El Patapou, la Comella i les Tresoles han sigut les darreres descartades. Totes tres van topar amb l’oposició frontal dels veïns, que es van organitzar amb plataformes antiheliport per evitar que la infraestructura es construís prop de casa seva. A més de les diverses ubicacions que s’han posat sobre la taula, el projecte també ha passat per diferents mans. El va començar liderant Jordi Alcobé en el primer mandat de Martí, anunciant que volien que el projecte estigués enllestit abans d’acabar la legislatura, és a dir, abans del 2015. Com ara ja és evident, la promesa no es va complir i el projecte va acabar en mans de Jordi Torres després de la dimissió, per altres qüestions, de Jordi Alcobé. Finalment, i després que la infraestructura s’hagi quedat encallada en múltiples ocasions, ha sigut Jordi Gallardo qui n’ha agafat ara les regnes, amb l’objectiu de trobar una ubicació que no topi amb cap plataforma de veïns.

CRONOLOGIA

El Govern d’Albert Pintat ja va posar sobre la taula la necessitat de cons­truir un heliport, proposant la Borda Vidal com a emplaçament.

El primer Govern de Toni Martí va insistir en el projecte, que va liderar el ministre Jordi Alcobé. Van descartar la ubicació de la Borda Vidal perquè les obres que requeria la zona haurien retardat la construcció més del previst.

La primera ubicació proposada des de l’executiu de Toni Martí va ser el roc de Pata­pou. L’any 2012, però, es va descartar la ubicació perquè malgrat que els estudis fets avalaven l’indret i les garanties de seguretat, es constataven les dificultats tècniques per implantar el vol instrumental. A més, la ubicació va generar el rebuig dels veïns de la zona.

Un any més tard es va proposar la zona de la Comella com a possible ubicació per a la infraestructura aèria. Novament, però, els veïns propers a la zona es van organitzar per crear una plataforma antiheliport. La mobilització va acabar tenint el suport del cònsol de la capital del moment, Jordi Minguillón.

La darrera ubicació que es va posar sobre la taula va ser les Tresoles. El projecte, ja en mans de Jordi Torres, també va provocar l’enuig dels veïns i la creació d’una nova plataforma.