Pijuan lamenta el clima “enrarit” en el sistema judicial

El president del Tribunal de Corts, Josep Maria Pijuan, va car­regar ahir contra les recusacions i querelles relacionades amb BPA després de ser apartat del cas Gao Ping. “Últimament a Andorra s’ha enrarit molt l’ambient judicial en certs procediments de l’advocacia, com són les recusacions i les querelles criminals”, va afirmar el president de Corts. Pijuan també va afegir que al llarg de la seva carrera judicial no s’havia trobat mai cap situació com aquesta. “He estat 25 anys magistrat a l’Audiència de Barcelona i això no ho he viscut mai, i tampoc crec que els d’Andorra hagin fet res diferent del que fan els de l’Estat veí. Almenys jo he fet la meva feina de la mateixa manera, ja que tampoc en tinc cap altra”, va matisar el jutge. En la mateixa línia, el president del Tribunal de Corts va posar en relleu que “hi ha una gran allau de querelles i recusacions que jo no hauria imaginat mai, i això dona una imatge que no és bona”. Amb referència a la seva recusació de la causa primera de BPA, el magistrat de Corts va manifestar que li havia sorprès una mica perquè no és la seva manera de fer ni hi està acostumat, però “s’ha d’afrontar i és així”. Tanmateix, va reiterar que ell està fora d’aquest judici i va deixar la porta oberta a la possibilitat de participar en pròxims plets del cas BPA. D’altra banda, el jutge, en relació amb la polèmica per les trobades amb parlamentaris, va explicar al Diari que “mai m’he reunit amb consellers generals, en tot cas ho he fet amb els tècnics del ministeri de Justícia i Interior, que és el més normal”. I va dir que va mantenir una conversa amb la comissió de Justícia del Consell General, “però va ser a demanda seva i, és clar, no m’hi puc negar, hi he d’anar per respecte i també és part de la meva feina”. Pijuan va posar en relleu que la seva intenció és “lluitar fàcilment contra la delinqüència, que no ens costi, ja que els delinqüents ho tenen molt fàcil a l’hora de fer alguna cosa”. I va lamentar que “nosaltres moltes vegades no tenim els recursos suficients per combatre-la com correspondria”. Per aquest motiu, el president va assenyalar que la modificació que demanen són les intervencions telefòniques per delictes d’assetjament a menors d’edat a través de les xarxes. “Actualment l’assetjament està tipificat com un delicte menor i això no ens permet dur a terme una investigació, i fins i tot ens hem trobat casos tan greus que poden portar al suïcidi. Necessitem els recursos per lluitar-hi.” Així, va puntualitzar que quan “plantegem ampliar el delicte menor no és per fer-lo generalista, és per investigar”.