Despertar abrupte contra l'Unicaja (92-59)

Ningú volia despertar del somni. Era massa dolç, massa il·lusionant. Només el fet de pensar que el MoraBanc Andorra podia plantar-se a una final de Copa del Rei era una dosi d’adrenalina gegant, com la que es va viure divendres després de fer història i classificar-se per a unes semifinals del torneig del KO per primera vegada. Però l’Unicaja i el factor del Palacio de Deportes Jose Maria Martín Carpena van ser tot un despertador d’un somni que es va convertir més en un malson al final. Realment, les opcions de caure a semifinals eren relativament elevades tenint en compte quin era el rival i l’escenari, tot i que potser no la manera, ja que en menys de 15 minuts ja estava tot bastant decidit. El jugadors, cos tècnic i directiva van quedar afectats per la dura derrota, però tots tenien clar que la gran victòria de divendres s’havia de tenir molt en compte en el balanç general de la Copa del Rei. Nacho Llovet assegurava que “quan es vegi amb perspectiva és una posició històrica pel club, és un club petit, que cada any va fent passes endavant”. Per la seva part, Frantz Massenat va treure ferro a la derrota i es va voler quedar amb el que havia passat divendres. L’escorta va indicar que “no era el partit que esperàvem, però està bé. Hem tingut un gran cap de setmana, una gran lluita ahir, i hem fet el que hem pogut avui”. La majoria preferien quedar-se amb el més positiu, i és que l’entitat tricolor ha fet un pas endavant gegant en aquesta edició, un altre més després de seguir-ne fent temporada rere temporada. A més, les derrotes com aquestes serviran per tornar a fer un altre pas endavant més en un futur. El director general del MoraBanc, Francesc Solana, recordava que “si alguna cosa té el club és que ha anat creixent a base de derrotes doloroses, esperem que aquest camí que anem recorrent segueixi així i la derrota ens permeti poder afrontar de manera diferent un partit com aquest si algun cop el tornem”. Qui sap, si el MoraBanc continua amb aquest ritme ascendent constant, algun dia complirà el somni de jugar una final, i més endavant, assolir un títol. Des de divendres s’hi veu una mica menys lluny i “el camí és el bo”, segons Ibon Navarro, que va comentar que “s’ha de seguir estant allà, picant cops a la paret fins que es trenqui”. El president, Gorka Aixàs, somia com tothom o potser més que ningú, que arribi el dia d’un títol. Però és conscient que encara falta molt. “Tant de bo. Ens queden coses abans, per guanyar un títol has de jugar una final. Hem de fer els passos correctament”, explicava el màxim mandatari, que recordava que “tot serveix. Avui som una mica millors com a equip i com a club i d'això es tracta”. I aquesta millora assolida ja té un mèrit important, especialment veient com està l’ACB i com ha estat l’equip aquesta temporada, amb moltes baixes de pes. “El que ha fet aquest equip en els últims dos mesos té un mèrit gegant. Moussa per a nosaltres és com Messi al Barça, i hem estat dos mesos sense ell mantenint el nivell de competitivitat”, assenyalava el tècnic del MoraBanc, que afegia que “això ens ha de servir de gasolina per seguir treballant”.