Menys naixements i més majors de 65 anys

La població que habita al Principat d’Andorra ha canviat molt al llarg de la darrera dècada. I concretament, i tal com passa en la resta d’estats veïns, Andorra s’està envellint. La mitjana d’edat de la població a l’inici de l’actual decenni era de 37,73 anys, mentre que la que hi havia al tancament de l’any 2019 era de 41,28, segons les dades del departament d’Estadística. Així doncs, en un període de deu anys, la mitjana d’edat ha pujat a gairebé quatre. No és només aquesta dada la que reflecteix l’envelliment de la població que resideix a les valls. La quantitat de persones que són majors de 65 anys han passat de les 7.471 que hi havia el 2010, a les 10.820 registrades al tancament del 2019, fet que fa que aquest segment de població hagi augmentat en 3.349 persones. Al costat contrari de la balança hi ha els naixements, que han caigut gairebé fins a la meitat dels que hi havia al començar la dècada. Si bé llavors van nàixer 828 nadons, l’any passat la xifra només va ser de 543. Obrint el focus i observant què passa amb la població durant els primers quatre anys de vida, les dades no són pas millors. Aquesta població també ha sofert una forta davallada en passar de 3.668 als 2.680 actuals. La resta d’augment de residents es dona en la franja d’edat amb persones en edat de treballar. Fet que porta a pensar que, la gran majoria d’aquests nous 4.892 residents són persones immigrants que han vingut a prestar serveis laborals i que, a més a més, o han vingut sols, o han arribat sense fills, atenent els descensos tant dels natalicis com dels diferents talls estadístics en referència als nens.

Un problema internacional

Que les societats occidentals tenen cada cop una mitjana d’edat més envellida no és un fenomen únicament andorrà, sinó que és habitual en el context internacional dels països denominats del primer món. Per exemple, Espanya, ha tingut una evolució encara més agreujada en passar dels 40,6 al 2010, als 45,5 al 2020. Aquest fet s’explica en gran part per l’augment de l’esperança de vida del mal anomenat primer món. Però també per un descens dels naixements dels infants, que igual que l’envelliment, és una tònica de caràcter transnacional. Però, la diferència amb Andorra radica en el fet que la tassa de fertilitat espanyola se situa de mitjana el 2019 en un 1,25 i que la població ha augmentat en els darrers deu anys tan sols un 0,37%, mentre que al Principat la primera és negativa i en canvi l’increment de la població se situa en un 7,49%; “hi ha una tendència general a l’envelliment, però les dades de creixement i naixements, presenten una contradicció”, deia la doctora en geografia Maria Jesús Lluelles.

Natalitat

Hi ha diversos motius que porten a estudiar per què els naixements han caigut a la meitat al país, malgrat que la població hagi augmentat en poc més de 7.000 persones. Per a Vanessa M. Cortés, presidenta d’Stop Violències, “no es tenen nens perquè els horaris de feina són salvatges i la vida és caríssima”. A més a més, Antònia Escoda, d’Acció Feminista, va afegir una altra variable i va dir que “tenir fills a Andorra no és gens fàcil. Molta gent que ha vingut a treballar no té suport familiar per ajudar-los. La manca de la xarxa de la família per ajudar els pares, és determinant”. Una altra de les possibles causes que va trobar Cortés sobre la baixa quantitat de naixements és que “tenim un sistema social de beneficència. Tenim una estructura social endarrerida. A més a més no hi ha polítiques de natalitat”. Sobre aquest darrer punt, la psicòloga i presidenta d’Stop Violències va dir que “un altre dels problemes és que des del Govern no es cobreixen sistemes de tractaments de reproducció. Això fa que si alguna família té problemes per tenir fills, i ha de recórrer a aquests tractaments, encara sigui molt més complicat”.