plet judicial
La Batllia reclama el pla per liquidar el Punt sense posar data
La Batllia dona fins demà als Cachafeiro perquè presentin un pla per desallotjar els grans magatzems lauredians
La família Cachafeiro té fins demà dimecres per entregar a la Batllia un pla per liquidar el Punt de Trobada i desallotjar l’edifici del centre comercial. Divendres a darrera hora del matí la justícia va entregar als representants legals dels empresaris el requeriment, que respon a la demanda dels propietaris del terreny on està construït l’establiment comercial que s’executi la sentència de desnonament. En aquesta petició d’execució, la família Mallol reclamava que es fes un compliment escrupolós dels terminis que fixa la Llei d’Arrendaments i, per tant, que l’edifici es buidés en 15 dies. Però la batlle encarregada de l’afer no estableix un termini, sinó que demana als llogaters que entreguin un pla de desallotjament viable. Un detall que la família Cachafeiro veu amb alleujament. La voluntat d’aquests és demanar almenys dos anys per marxar de l’edifici lauredià, conscients, però, que és molt possible que la justícia no els doni tant de marge. Els gestors del Punt de Trobada han defensat durant el litigi que el desnonament dels grans magatzems no es pot plantejar com el d’un habitatge o un negoci comercial qualsevol. Per això han titllat de despropòsit que se’ls vulgui imposar el termini genèric de 15 dies per evacuar les instal·lacions. Ara, per reforçar el posicionament, també apel·laran a un decret dels veguers del 1986 que fa referència a procediments judicials i que encara està en vigor (se’n va publicar el text refós el 2018). El citat decret estableix que “en les execucions de sentències de desnonament, el ponent del Tribunal de Batlles o el batlle, apreciant les circumstàncies de cada cas, podrà concedir al llogater un termini fins a sis mesos per desallotjar l’habitatge, local de negoci o finca, i condicionar la concessió d’aquell termini al dipòsit o pagament en favor de l’executant de la renda pactada, i en el seu cas, de la quantitat que es fixi en compensació per la no-recuperació immediata de la cosa”. En l’esmentat pla s’ha de preveure l’acomiadament dels més de 400 treballadors, la liquidació dels estocs, la resolució dels contractes amb proveïdors i de subministrament... una feina que els Cachafeiro consideren que necessita més dels sis mesos que estableix el decret legislatiu. Almenys entre un i dos anys. Però terminis per marxar del negoci a banda, la família també confia a frenar-ne el llançament. Ara mateix hi ha dos recursos al Tribunal Constitucional pendents de resolució: un d’admès i pendent de sentència, el referent al suposat frau en el contracte entre els Mallol i Pyrénées, i un pendent d’admissió, el que demana l’aturada del desnonament. La batlle va enviar la providència requerint el pla de desallotjament tot just una setmana després que els Mallol demanessin l’execució de la sentència de mitjans de desembre. Van fer-ho reclamant que s’instés els llogaters a abandonar l’edifici en els quinze dies estrictes que marca la llei, al·legant que fa trenta anys que els Cachafeiro sabien quan finalitzava el contracte i que no havien fet cap moviment per renovar-lo abans que s’esgotés (el 31 de desembre del 2015), malgrat tenir-ne un dret preferent. Un termini que l’advocat dels Cachafeiro va qualificar de despropòsit i “salvatjada” envers els treballadors.
La plantilla
Després d’això, els portaveus de la plantilla no s’han manifestat. Hi ha, a més, una part dels treballadors que no es reconeixen en els citats representants. Entretant, a l’espera de la resolució del plet entre els Mallol i els Cachafeiro (de fet, entre les societats que els representen, Cosp i Execo i Cori, respectivament) hi ha el grup Pyrénées, que espera poder bastir un nou projecte comercial a l’edifici un cop marxi el Punt de Trobada. Pyrenées s’ha compromès a contractar el gruix de la plantilla que sigui despatxada per la desaparició del Punt de Trobada. El plet compleix un nou capítol però el desenllaç encara està pendent.