La fiscalia retira l'acusació d'homicidi al crim de la gasolinera

Acusació particular

L’acusació particular, al contrari que la fiscalia, va ratificar la petició de catorze anys de presó per un delicte major d’homicidi i, a més, va demanar l’expulsió del Principat per un període de deu anys. La família de la víctima, en concepte de responsabilitat civil, vol que els tres acusats paguin solidàriament una indemnització de 280.000 euros. La lletrada va indicar que l’acusat va prendre la navalla a Pereiras en algun moment de la baralla i va dur a terme l’apunyalament mortal. Així, va assenyalar que és improbable que la ganivetada es realitzés de forma accidental, ja que era necessari exercir prou força per clavar l’arma. La defensa del principal processat va demanar l’absolució del client, al·legant a la responsabilitat de la víctima a provocar la batussa, i que no es pot acceptar el dubte sobre la causalitat de l’apunyalament. El lletrat va posar en relleu que l’informe pericial de l’acusació particular vol encabir la mort per homicidi sense proves factibles i va manifestar que la feina d’un pèrit no és buscar una explicació per condemnar un acusat. A més, va explicar que el processat va mantenir la mateixa versió dels fets que fa vuit anys i mig, quan va succeir. Quant a l’amic del difunt, és acusat de participar en una baralla amb mitjans perillosos amb l’agreujant de cometre els fets per un mòbil discriminatori i dels delictes de port il·legal d’arma, amenaces greus, maltractament greus i conducció sota els efectes de l’alcohol. Per aquests delictes, el ministeri públic va demanar que se’l condemni a dos anys i mig de presó, part condicional, pagar mil euros de multa i la retirada del carnet de conduir durant 17 mesos.

Informes pericials

Quatre forenses van exposar informes. Dos dels realitzats durant la investigació, un d’encarregat per la defensa i un quart aportat per l’acusació particular. No hi va haver un punt d’acord. Per una banda, es trobaven la doctora que va realitzar l’autòpsia de la víctima i el contractat per l’acusació, que coincidien en el fet que l’examen forense dictaminava que l’apunyalament havia estat voluntari perquè l’informe de la defensa resulta inversemblant per la manera d’agafar l’arma i perquè per clavar la navalla feia falta exercir una gran força. I que el més probable és que l’acusat li causés la ferida dorsal en el moment de caure a terra quan li va prendre l’arma a l’exresident gallec. D’altra banda, la forense que va fer el segon informe i la doctora de la defensa van explicar que un dels factors per dictaminar si havia estat voluntari o accidental va ser la part de la fulla que va penetrar el cos de Pereiras. Ambdues van afirmar que es tractava d’un accident perquè quan hi ha voluntarietat entra tota la fulla o més, ja que es produeix l’anomenat efecte acordió, i en aquest cas només va penetrar una part, 10,5 centímetres. També van afirmar que els informes determinen que el control de l’arma sempre va estar en mans del difunt, un fet que demostren les ferides al palmell de la mà de l’acusat. Malgrat que finalment no van arribar a una conclusió conjunta, els quatre van al·legar que no hi havia proves per considerar que l’apunyalament no fos accidental.