Comparativa
El salari net a Espanya també supera l'andorrà i confirma la pèrdua de competitivitat
La retribució final que perceben els treballadors continua sent més alta a Espanya tot i que la diferència anual és només de 38,19 euros
El salari net a Espanya també supera l'andorrà i confirma la pèrdua de competitivitat
Quan el Govern espanyol va consolidar el darrer augment del salari mínim i el va elevar fins als 950 euros bruts al mes en 14 pagues, en còmput total superava l’andorrà en 304 euros a l’any. Un dels arguments que va esgrimir el Govern va ser que calia tenir en compte les diferents fiscalitats i retencions practicades en les fulles salarials, per tal de fer una valoració global i real del que es guanyava als dos països. I, malgrat reduir-se el marge diferencial i tenint en compte tots els condicionants, es reafirma la pèrdua de competitivitat del mercat laboral andorrà vers l’espanyol. Així doncs, feta una comparativa de les retribucions netes que es perceben a cada un dels països, el salari net que es percep a Espanya, amb caràcter anual, és de 12.189,45 euros, mentre que l’andorrà és de 12.156,26. Tanmateix, sí que es pot constatar que la diferència entre un i altre es redueix substancialment, ja que queda reduïda a 33,19 euros. Aquesta reducció de la diferència radica, bàsicament, en els diferents conceptes pels quals es cotitza a cadascun dels dos països.
Atur i baixa laboral
La primera es troba en la cotització de desocupació. La prestació d’atur espanyola és contributiva, la qual cosa vol dir que els treballadors cotitzen una part del seu salari brut per tal de poder rebre després una prestació. A més a més, aquesta és exportable, cosa que significa que un treballador que hagi prestat serveis a Espanya i hagi adquirit el dret a percebre atur, pot anar a un altre país membre de la UE i continuar-lo rebent mentre cerca feina. En contra, a Andorra la prestació per desocupació involuntària és de caràcter no contributiu, és a dir, es finança contra els pressupostos generals de l’estat, i té caràcter nacional, cosa que implica que un cop es deixa de residir al Principat, es perd el dret a cobrar-la. Per aquest motiu, la nòmina espanyola té una deducció mentre que l’andorrana no. L’única deducció que es té a la fulla salarial del Principat és l’aportació a la CASS, que és del 6,5%. Aquesta ve a cobrir la incapacitat temporal per treballar, la baixa mèdica. Mentre que la cotització espanyola per aquest concepte, sota el nom de contingències comunes, està al voltant del 4,7%. Però la diferència més substancial no radica en el percentatge d’aportació sinó amb el que es percep quan el treballador té una incapacitat temporal. Per una malaltia que no sigui derivada de la feina, és a dir, que no sigui un accident laboral, a Andorra es comença a percebre a partir del 4t dia i fins al 30è es rep el 53% de la trentena part de la base de càlcul. A partir del 31è dia, el 66% de la trentena part de la base de càlcul i si la baixa se n’anés més enllà, a partir de 540 dies el 60% d’atur. Per contra, a Espanya per una malaltia no derivada de l’activitat o accident laboral , es cobra el 60% de la base reguladora a partir del 4t dia, i el 75% a partir del 21è. Si hi ha un accident laboral o malaltia professional, a Espanya es cobra des del primer dia el 75% de la base reguladora, mentre que fins al 30è diar a Andorra es percep el 66%. Del 31 al 540 el 70% i a partir d’aquí, torna al 60%. Un altre dels factors que cal tenir en compte també és el sistema sanitari. La seguretat social espanyola és completament gratuïta, a excepció de part de l’oftalmologia o l’odontologia (excepte les extraccions). Per contra, com és sabut, el sistema sanitari andorrà funciona a través de copagament. Arran de la modificació per la implementació de la Via Preferent, el copagament andorrà te dues opcions ben diferenciades. La primera, que es troba dins de la via i que per visita es paga el 25% del seu cost, i el segon, que és fora de la via, on anar al metge té un cost del 67%.
Altres deduccions
Si bé és cert que la fulla salarial espanyola compta amb altres deduccions, com poden ser la cotització per formació, o la part de l’IRPF, cal recordar que pels imports percebuts en el còmput anual amb el salari mínim interprofessional, no cal que facin la declaració de la renda, per la qual cosa no existeix cap altre tipus de tributació directa pels ingressos que percep el treballador.