L'etern debat d'Andorra Telecom

No hi ha debat pressupostari en què no acabin apareixent els dividends d’Andorra Telecom i el repartiment que en fa el Govern de coalició. Ahir va ser Jordi Font qui hi va situar el focus a sobre en la reserva d’esmena que va defensar. El conseller socialdemòcrata va qüestionar la política que s’està seguint al capdavant de la parapública i va arribar a afirmar que “ser director general d’Andorra Telecom és un chollo, perquè aquesta empresa té tot el producte venut abans de començar, és un monopoli”. Precisament per aquest motiu, per a Font “aquesta situació monopolística hauria d’afavorir que es donés el millor servei al millor preu”, qüestionant els beneficis milionaris de la parapública. El primer a replicar aquesta proposta va ser el líder de Ciutadans Compromesos, Carles Naudi, que va qüestionar a Font si volia “una companyia telefònica low cost com les que tenen als països veïns”. Naudi també va lloar la bona tasca que fa la parapública. El ministre Jover també es va manifestar en la mateixa línia i sobre la competitivitat de les tarifes d’Andorra Telecom va dir que “per veure la tasca que es fa només cal anar a alguna regió amb poca densitat de població d’Espanya i veure quins serveis de telecomunicacions tenen. Aquí, en canvi, tenim els millors serveis en qualsevol punt del Principat”. No obstant això, Font va seguir insistint que calia rebaixar les tarifes i que “si el Govern necessita aquests 15 milions d’euros que es transfereixen d’Andorra Telecom, no ha de ser amb els beneficis, sinó que s’ha de buscar una altra fórmula. A la pràctica, estem fent que sigui una agència de recaptació”, i va afegir que “amb la negociació de l’acord d’associació amb la Unió Europea això estarà sobre la taula”. Precisament sobre l’acord d’associació, Jover va lamentar que s’emprés en aquella disputa política i va dir que “ja tindrem temps, en fòrums més reduïts, de preparar la posició que hem de defensar”. Sobre la utilització dels beneficis el ministre de Finances va manifestar que “m’hi sento molt còmode. Perquè si no es fes així, només hi ha tres possibles solucions: o fem pujar la recaptació de l’IRPF dels 30 milions actuals a 45, o generem més dèficit, o retallem 2,2 milions d’Educació, de Serveis Socials... no hi ha més opcions”. Josep Pintat va estar a l’expectativa en aquests intercanvis i va manifestar que malgrat que no agradar-li la fórmula encara li agradava menys haver d’apujar impostos.