Al TC per 314 euros

Ja ha exhaurit totes les instàncies judicials del Principat. Però encara li queda el Tribunal d’Estrasburg per intentar que es reconegui que se li han vulnerat drets fonamentals. Tot faria pensar que estem davant d’un gravíssim cas de lesió dels drets humans més bàsics i amb una actuació més pròpia de països com Turquia que d’una democràcia consolidada com l’andorrana. Doncs no, estem davant d’una multa de cent euros, a la qual s’han de sumar cent més per una indemnització i 114 més a pagar a la CASS. Una quantitat de 314 euros que, després de passar per un judici al Tribunal de Corts, ha provocat un recurs al Tribunal Superior de Justícia, un procediment al Ple del Tribunal Superior de Justícia perquè es reconegués l’existència d’un error judicial, un recurs d’empara al Tribunal Constitucional i un recurs de súplica a aquesta mateixa instància. Els fets arrenquen el 2018 quan el 24 d’abril el Tribunal de Corts va condemnar la dona, propietària d’un gos, com a autora d’una contravenció penal per lesions per imprudència lleu per l’atac de l’animal a una tercera persona. Corts la va condemnar al pagament d’una multa de 100 euros, a indemnitzar la persona lesionada amb 100 euros i al pagament a la CASS de 114 euros pel tractament realitzat a la víctima. Després dels recursos al Superior, la representació processal de la condemnada va interposar un recurs d’empara contra la sentència del Ple del Tribunal Superior de Justícia, per una presumpta vulneració dels drets a la jurisdicció, a obtenir una decisió fonamentada en Dret i dels principis de la proporcionalitat de les penes i de la presumpció d'innocència, reconeguts a l’article 10 de la Constitució. Un recurs que fonamentava en la manca de motivació de les sentències de Corts i del Superior, en la vulneració del principi de proporcionalitat de les penes i en la vulneració del principi de la presumpció d’innocència. I és que assegurava que el gos portava una corretja que li impedia obrir la boca i que com a molt va causar una esgarrapada a la víctima. També deia que no es podia acreditar que les lesions patides derivessin d’aquest incident, ja que no es van fer fotografies ni atestat policial ni hospitalari. I que el testimoni dels fets, el qual no va ser citat a declarar, va explicar que el gos no va mossegar la víctima i que ell no li va veure cap ferida. El Constitucional va decidir no admetre a tràmit el recurs d’empara i fa pocs dies va fer el mateix amb el de súplica de la condemnada.