finances
El PS aposta pel banc de desenvolupament social
Consideren que l’organisme permetria tenir finançament per a projectes de caire social
El PS aposta pel banc de desenvolupament social
El PS recela de la importància per a Andorra de formar part del Fons Monetari Internacional (FMI) i aposta per l’entrada al Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa (CEB, per les seves sigles en anglès). L’organisme en qüestió funciona com un banc però amb la diferència que els accionistes són els països que en formen part, i el seu objecte social es basa a finançar projectes a un tipus d’interès baix. Això, segons el PS, permetria tirar endavant més projectes amb el suport tant econòmic com tècnic del CEB. En concret, l’organisme aposta per qüestions relacionades amb el medi ambient com ara el transport públic o d’altres especialment interessants a parer dels socialdemòcrates com ara l’habitatge.
La possible participació d’Andorra al BCE ja es va posar sobre la taula en les dues legislatures de Toni Martí. En una reunió del Consell d’Europa el mes de gener passat amb els consellers generals dels diferents grups parlamentaris que hi assisteixen, la qüestió va tornar a sortir a la llum i els socialdemòcrates s’hi van interessar. En seguiment de la qüestió, els consellers generals Pere López i Jordi Font es reuneixen avui a París, on l’organisme té la seu, amb la vicepresidenta d’estratègia i desenvolupament social per conèixer els detalls de funcionament.
Cost i funcionament
Un dels punts importants pels quals el PS considera que l’entrada a CEB és millor per Andorra que l’FMI és la quantitat a pagar. Segons els primers documents que l’organisme havia intercanviat amb Andorra el 2013, el cost d’entrada rondaria els 2,6 milions d’euros. Si es fes ara, els números s’haurien d’actualitzar però segons els primers contactes que han mantingut els socialdemòcrates la xifra estaria sobre els tres milions d’euros.
Les quantitats esmentades disten molt dels entre 59 i 72 milions que podria costar l’entrada a l’FMI. Pel que fa a la problemàtica del prestador de darrera instància, el PS recorda que cap dels dos organismes internacionals exerceix com a tal i discrepa en la necessitat de formar part de l’FMI per una qüestió de prestigi. A més, el partit argumenta que l’FMI només actua en cas de necessitat de rescat, mentre que el CEB permetria desenvolupar projectes de caire social.
Els socialdemòcrates també defensen que, encara que Andorra entraria com un petit accionista del banc, tindria veu i vot en el consell d’administració, que és on es prenen les decisions. De manera que amb una quantitat petita, el Principat disposaria d’un vot entre els 42 països que en formen part. A més, la iniciativa de projectes podria ser presentada tant pel Govern com pels comuns o les empreses parapúbliques.
En tot cas, els consellers socialdemòcrates demanaran més informació i detalls sobre l’organisme amb la voluntat de portar el debat sobre quina és la millor opció per al Principat al Consell General a través, per exemple, d’una iniciativa legislativa.
FUNCIONAMENT
El CEB, Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa, finança projectes amb un impacte positiu per la societat en general, prioritzant els col·lectius vulnerables. Els països que s’hi addhereixen ho fan com a accionistes i tots tenen veu i vot en el consell d’administració.
Els primers informes que Andorra va rebre sobre el CEB, el 2013, situaven el cost d’entrada en els 2,6 milions d’euros. Ara, segons la informació obtinguda pel PS, la xifra seria d’uns tres milions. Números que estan molt lluny dels entre 59 i 72 milions que es calcula que podria costar entrar a l’FMI.
L’organisme finança projectes dels països que en formen part i que poden ser presentats tant pel Govern, com pels comuns i les empreses parapúbliques. Els projectes poden tenir relació amb diferents àmbits, entre els quals la mobilitat amb qüestions de transport públic o l’habitatge. Aquest darrer és un dels que el PS considera més interessant per la situació actual del lloguer.