Optar entre Coprincipat o avortament

La dicotomia entre la continuïtat del sistema de Coprincipat que té Andorra si es regulés una llei de la interrpució voluntària de l’embaràs va ser un dels principals fils conductors del reportatge de TV3, El mirall andorrà, que abordava la situació del país entorn a l’avortament i situava diversos testimonis de dones que s’havien trobat en aquesta situació i que van haver d’anar fora, ja que l’article 108 del codi penal ho té tipificat com a delicte. Una de les persones més conduntents amb el que passaria amb l’actual sistema de Coprincipat si hi hagués una llei de l’avortament és Jordi Farràs, pare de la Constitució i exsíndic general, que afirma que “una llei sobre l’avortament suposaria la fi del Coprincipat”, i recorda que d’aquest punt “n’érem plenament conscients quan vam redactar el text”. Sobre aquesta mateixa dicotomia es van manifestar també els ministres Jover i Benazet. Precisament, el titular de Salut va ser molt contundent a l’hora de defensar la institució i va afirmar que “algú té algun dubte que el 39, sense el coprincipat, no hauríem acabat sent part d’Espanya?”. El reportatge va mostrar també la situació de dones que havien patit embarassos no desitjats i van declarar des de l’anonimat. El cas més dur va ser el de la Mireia, que va explicar que “amb 12 anys em van violar. I el jutge em va dir que no denunciés el noi, que tenia 17 anys i li destrossaria la vida. Si hagués avortat hauria acabat a la presó”. Una altra de les testimonis, que va haver de sortir del país per interrompre l’embaràs i no va dubtar a afirmar que “amb 15 anys soc una delinqüent; el meu país em fa vergonya”. Dos testimonis més van explicar la soledat i la fredor del viatge d’anada i tornada, a França o a Barcelona, per practicar un avortament. Una altra de les veus més crítiques amb Andorra del reportatge va ser la presidenta de Stop Violències, Vanessa M. Cortés, que va retratar el Principat com que “us han venut una imatge de llum i colors perquè vingueu aquí a gastar els vostres diners. Mentre vosaltres pugeu a comprar perfums, nosaltres el que fem és anar a comprar drets”. Antònia Escoda, presidenta d’Acció Feminista, va afirmar que “avortar no és fàcil i a més a més ets una criminal en aquest país”. Un altre dels punts de fricció va ser el concepte de vida; aquí l’advocat antiavortista Alfons Clavera va defensar que “és des del moment de concepció” i va anar més enllà a l’afirmar que “el Servei Integral d’Acompanyament a les dones és anticonstitucinal”. Una qüestió que Marc Vila, el Raonador del Ciutadà, va rebatre dient que “informar i acompanyar no pot ser mai inconstitucional” i recorda que no es comet cap delicte en territori andorrà”. Precisament sobre el SIAD van debatre tres conselleres generals: Judith Salazar (PS), Eva López (LA) i Mònica Bonell (DA) i la socialdemòcrata lamentava que no hi hagués cobertura en casos de fetus inviables. Un supòsit que Martínez Benazet va desmentir dient que “sempre preval la vida de la mare”.