La policia reforçarà els controls de droga al voltant de les escoles

El ministeri d'Interior ha decidit reforçar la presència policial amb més agents uniformats i de paisà al voltant dels centres escolars i en les zones d'oci dels joves per prevenir el consum de drogues dins de les actuacions per la preocupació que ha assegurat el ministre Eric Jover que existeix al Govern per la quantitat de joves i infants que hi ha ambtrastornsconductuals i addiccions a tòxics en la compareixença posterior a la reunió del consell de ministres. El portaveu de l'executiu ha assenyalat que diferents ministeris actuaran de forma transversal per tractar aquests problemes però que s'ha decidit que el contacte amb les famílies dels afectats el faci sempre la mateixa persona. Jover ha destacat que incrementar la vigilància de la policia no és suficient per abordar el problema que requereixprevenciói acompanyament a les famílies però que és necessari que hi hagi un element dissuasiu i repressiu per impedir la venda i el consum d'estupefaents com aplica el cos de seguretat.

Porros a la porta de l'escola

Els adolescents aconsegueixen la marihuana a la porta de les escoles. Els menors i les seves famílies indiquen que, al Principat, accedir a la droga no requereix cap mena d'esforç, i menys tenint en compte que per cinc euros es pot comprar una bosseta de cànnabis. Tot i que el consum i la venda de marihuana al país està molt penada, la realitat és que al carrer “és molt fàcil aconseguir droga” i que els joves que en consumeixen no són “casos aïllats”. De fet, un grup de joves de 17 anys va explicar al Diari que “sortint del col·le ens ajuntem uns 15 per fumar” i que la motivació principal és l'avorriment. “Els porros ens uneixen, abans jugàvem a la PlayStation i ara fumem... Anem de vici en vici”, comentava un d’ells, el Marc (nom fictici, com el de la resta de testimonis). Un vici que, en la majoria de casos, comença als 13 o 14 anys i que esdevé un hàbit. “Em vaig assabentar que la meva filla consumia marihuana fa un any i em va explicar que ja feia tres o quatre anys que fumava i que a l'escola ho feien tots”, exposava la Laia. “Ella mai no ha tingut un grup reduït d'amics sinó que s'ha mogut en diferents cercles, si diu que és habitual és perquè realment hi ha un gran grup de joves que en consumeix”. I l’usual, segons van apuntar les fonts consultades, és fumar entre quatre i cinc porros al dia, i que el primer sigui de bon matí. “Entren fumats a classe”, subratllava preocupada.

La Compra

A banda de les portes de les escoles, un lloc freqüent per al consum i la venda de marihuana són els parcs. Inclús en moltes ocasions són els mateixos menors qui trafiquen aprofitant que la llei és més laxa per a ells. Pel que fa a com aconsegueixen els diners, molts tenen setmanada o destinen els diners que els pares els donen per berenar a comprar la marihuana. “Cinc euros entre quatre o cinc els sumen ràpidament, i de vegades els conviden els amics”, destacava. En els casos més extrems, hi ha joves que venen objectes robats i l’Eva va confessar que “el meu fill de 15 anys i un amic seu m’han explicat que una de les seves companyes els havia ofert una fel·lació a canvi de dos porros”. “Es prostitueixen per un porro”, recalcava incrèdula. I és que, les famílies admeten que es veuen sobrepassades per la situació i que sovint es culpabilitzen: “Jo no soc una mala mare, no he begut ni fumat mai”, es lamentava l’Eva. Per la seva part, la Laia afirmava que “ho vius en silenci. No és un tema que comentis, però, quan ho fas, de seguida veus que hi ha molts pares que estan patint aquesta situació, i no cal anar a buscar famílies desestructurades”. Tanmateix, van reconèixer que no saben com abordar la problemàtica perquè el consum de cànnabis està molt normalitzat. Precisament, un dels joves de 17 anys va valorar que “per nosaltres, la marihuana no és gens perjudicial”. Però en el cas d’alguns joves, els porros obren el camí per tastar altres drogues. Aquest és el cas del fill de la Paula: “Amb 17 anys consumia cocaïna i li van començar a donar brots, trencava coses de casa i ens pegava tant a mi com al seu pare”. “Quan veia el meu fill tenia ganes de plorar, cada vegada estava pitjor i jo vaig començar a vomitar”, assegurava.

Les demandes

Les famílies qüestionen l’eficiència policial. Consideren que, si tothom sap on aconseguir la droga i on es consumeix, hauria de ser molt fàcil atacar de soca-rel el problema i totes coincideixen que el fet que Andorra sigui un país tan petit hauria de facilitar-ne el control perquè, malgrat que el nombre de casos registrats siguin 40, el consum de molts joves passa desapercebut. Una de les demandes més recurrents de les famílies és l’accés a l’atenció especialitzada. Moltes denuncien la falta d’empatia en l’atenció rebuda per part de treballadors socials, la Policia i la Batllia. Així mateix, van recalcar que l’atenció psicològica hauria de ser gratuïta perquè els professionals de l’hospital, que són els que entren per la CASS, van sobresaturats i donen hora cada dos mesos. A més, hi ha moltes famílies que no poden sufragar una atenció privada ni els centres especialitzats de fora del país. Una altra mesura que celebrarien per lluitar contra l’avorriment que els fa consumir és més propostes d’oci gratuïtes o amb preu reduït per als joves i adolescents.