Una treballadora social es quedava diners de les ajudes

Una treballadora social ha estat detinguda per quedar-se presumptament diners que anaven destinats a ajudes socials, és a dir, a persones amb pocs recursos que necessiten aquest suport públic per poder sobreviure cada mes.

Les alarmes van saltar al ministeri d’Afers Socials l’any passat, quan es van verificar anomalies en la gestió que feia aquesta empleada, a més dels comentaris d’alguns beneficiaris que es van queixar que tenien més dificultats per afrontar les despeses ordinàries. Alguna cosa no funcionava o funcionava malament, i després de constatar que podia haver-hi un delicte, el ministeri va posar el cas en mans de la fiscalia i actualment es troba judicialitzat, situació que fa que des d’Afers Socials i des del departament de policia no puguin fer declaracions o donar detalls concrets sobre aquest afer que ha causat molta sorpresa i indignació a la parròquia on treballa la jove.

Concretament la treballadora social, de 27 anys, feia arribar una part de l’ajuda assignada a cada beneficiari i una part se la quedava. Després expedia un rebut a mà que li servia de justificant com que havia fet el pagament.

La detenció de la jove la va ordenar l’autoritat judicial pels delictes contra el patrimoni, la funció pública i el tràfic jurídic, i sobre ella pesa una acusació per un delicte contra el patrimoni, un altre contra la funció pública i un tercer contra el tràfic jurídic.

Responsabilitats

L’únic que va comentar ahir a petició de la premsa el ministre d’Afers Socials, Víctor Filloy, és que l’obligació de l’administració és vetllar “perquè es faci l’ús que s’ha de fer dels diners públics, perquè els ajuts socials arribin a les persones que més ho necessiten i, si hi ha alguna situació irregular, el que no fem en cap cas és jutjar-ho sinó que ho trametem a les autoritats competents perquè determinin responsabilitats si s’escau”.

La dona va ser detinguda fa uns dies i la batllia va descartar l’ingrés a la presó perquè es troba en un avançat període de gestació. Està embarassada d’uns set mesos, per la qual cosa l’autoritat judicial va decidir que estigui arrestada a casa amb un braçalet monitoritzat, de manera que la policia sap en tot moment si està complint amb el confinament judicial al seu domicili.

La treballadora prestava els seus serveis al Centre d’Atenció Primària (CAP) de la Massana, des d’on gestionava els diners de les prestacions socials. Es desconeixen els motius que van induir la dona a apropiar-se d’aquests diners, i en cercles propers no s’entén per què va actuar així sense tenir la certesa que tard o d’hora es detectaria la presumpta activitat delictiva i que tindria greus conseqüències personals, tant a nivell de perdre la feina com de respondre davant la justícia.

A finals de l’any passat des del ministeri d’Afers socials es va començar a tenir indicis que alguna cosa estava passant des del CAP de la Massana pel que fa a les partides destinades a persones sense recursos que són beneficàries de les ajudes socials.

Controls

El fet que el cas estigui judicialitzat impedeix disposar de més informació, com per exemple la quantitat de diners que es va apropiar de manera indeguda i que eren per a persones en situació de precarietat. Des de l’executiu únicament es va comentar ahir que els mecanismes de control van funcionar correctament i que van poder detectar el que en principi semblaven irregularitats i que van destapar aquest cas que, a banda del seu caràcter delictiu, té també connotacions socials pel destí que tenen aquestes prestacions socials.

AJUDES QUE VAN EN AUGMENT

Les ajudes socials atorgades pel Govern van en augment. Segons les dades del 2018 el ministeri d’Afers Socials va rebre un total de 1.499 sol·licituds d’ajuts econòmics ocasionals, un 4% més que l’any passat, de les quals es van resoldre favorablement un 97% (1.447), mentre que un 3% (52), van ser denegades. Dels 2.843 ajuts que es van atorgar, un 83% es van destinar a l’atenció de les necessitats bàsiques, un 18% per accedir a serveis i programes de serveis socials i sociosanitaris, un 4% per prevenir situacions de marginació, evitar l’exclusió i fomentar l’autonomia.