Els immobiliaris reclamen més notaries des de fa anys
Galobardas assegura que s’ha traslladat al Govern en diferents ocasions i mostra preocupació per la situació actual
Els immobiliaris reclamen més notaries des de fa anys
La situació actual de les notaries preocupa el sector immobiliari. L’impacte de la pèrdua d’una de les quatre en funcionament –“i era de les que feien més activitat”, apunta el president de l’Associació d’agents i gestors immobiliaris (AGIA), Jordi Galobardas– sumat al fet que el cessament abrupte de l’exfedatari Josep Estañol ha deixat per ara als llimbs com procedir amb tota la documentació de la seva notaria, preocupa. I més quan, apunta Galobardas, el sector “ja fa temps, anys” que trasllada al Govern la necessitat d’ampliar el nombre de fedataris públics tenint en compte que “la Llei en permet un per cada 10.000 habitants”. A hores d’ara en podrien ser set. Però no va ser fins a final de l’any passat, i amb el rerefons ja dels problemes de salut de l’exnotari Estañol, que es va acordar obrir un concurs per cobrir una nova plaça. Finalment, i després del cessament, en seran dues. Es tracta d’una situació “no desitjable”, lamenta Galobardas, i que ja s’està traduint que el procés per escripturar “se’n vagi a diverses setmanes”. “S’està alentint” l’activitat, va lamentar.
L’executiu ha convocat dues places de notari i ha escurçat els terminis del procés perquè el s’allargui al mínim possible i els dos nous fedataris siguin operatius quant abans millor. De fet, des de la Cambra de notaris es va encara més enllà i es planteja que el termini de temps de formació previst per a les dues persones que guanyin la plaça i que és de sis mesos sigui modulable en funció del seu perfil i formació. Tal com va remarcar el president de l’ens, Joan Carles Rodríguez Miñana, hi pot haver candidats que ja estiguin treballant en una notaria i que, si obtenen la plaça, no necessitin mig any per ser plenament operatius.
Canvi a la llei
Això, però, ha de passar per un canvi a la Llei de notariat. Una modificació que està plantejada a la Cambra per resoldre una altra de les situacions complicades i derivades del cessament d’Estañol: l’accés a tota la documentació de la notaria ja inoperativa. El problema és que s’ha produït una situació no prevista en el marc normatiu. I que la Cambra compleix amb allò que diu estrictament el text, que quan es produeix un cessament, l’ens ha de nomenar un dels seus membres perquè faci la custòdia del protocol del fedatari rellevat. Però “la custòdia és un tema passiu, no actiu, es tracta de guardar-lo”, remarca Rodríguez Miñana. El problema és que tota aquesta documentació “és de consulta diària” i que si no s’hi pot tenir aquest accés es produeix l’escenari que ja s’està donant: que l’operativa de la resta de notaries i, per tant, les necessitats dels seus usuaris també es vegin alterades. Per exemple, perquè per escripturar un immoble s’hagi de saber si pesen càrregues sobre ell (un embargament, una hipoteca) i aquesta informació faci part del protocol de la notaria Estañol. El que proposen els notaris és que la modificació legislativa permeti per a casos com el que s’ha produït que es pugui aplicar allò que dicta l’article 15, que és quan una notaria se suprimeix, el seus protocols es traslladen a l’Arxiu General.
Formalment en aquest cas no es dona el requisit de supressió de la notaria perquè s’ha convocat ja la plaça per tal de designar un nou fedatari que se’n ocupi. Però el president de la Cambra va apel·lar a la necessitat perquè “no és una qüestió de quinze dies sinó de més d’un any i el protocol no pot estar tancat i custodiat, és de consulta diària”. Els tres notaris en actiu ja estan treballant en una proposta per traslladar al ministeri de Justícia i Interior, amb l’objectiu que el canvi legislatiu es pugui formalitzar en el termini més breu. També en la qüestió pràctica perquè l’Arxiu General, on ja hi ha dipositats els protocols de Matias Aleix o Marc Vila Riba, estigui condicionat per rebre els protocols i tingui el personal necessari per ocupar-se’n –es calcula que s’hauran de contractar un parell de persones–.
El president de la Cambra va afirmar que els mou la voluntat que el servei al ciutadà no es vegi alterat més del compte encara que són conscients que aquest any serà complicat perquè han d’absorbir un volum de feina molt superior. La realitat, va admetre Rodríguez Miñana, és que malgrat que s’estan fent esforços des dels despatxos, “estem donant hores més tard que abans”. Per això que també plantegen que la formació dels dos nous professionals (que inclou pràctiques en una notaria) pugui ser més curta si és que compten amb l’experiència. El 27 de març finalitza el termini perquè qui vulgui accedir a una de les dues places formalitzi la sol·licitud.