'Camell' adolescent

El Carles (nom fictici) té 15 anys i en fa dos que trafica. El jove va provar la marihuana quan en tenia 12 i uns mesos després ja va començar a vendre’n. Explica que fins i tot havia fet viatges a la Seu d’Urgell per anar a buscar droga: “Guanyava 400 euros a la setmana.” I mai no li van fer cap inspecció. “Tota la droga del país entra per la frontera espanyola, tota ve de fora. Hauria d’estar més vigilada”, afirmava. Però va arribar un moment en què el Carles no només venia marihuana, des de feia uns mesos havia començat a vendre cocaïna i heroïna. “Em sobraven els bitllets. Un gram de cocaïna a Andorra val 60 euros, fins i tot et poden arribar a pagar més, jo en pujava 15”, confessava. “Va ser aleshores quan vaig veure que m’estava perdent, que el que feia no estava bé”, assumia.

És per això que el jove ha demanat l’ingrés voluntari en un centre de desintoxicació i el motiu principal, segons va exposar, és que “la gent s’oblidi de mi” perquè “havia adoptat un rol important en el món de la droga”. El Carles constatava que, un cop a dins, va començar a veure com funcionava tot: “Hi ha molts narcopisos, jo he estat a un de la Massana i a dos d’Escaldes-Engordany, però per saber les ubicacions has d’estar molt ficat.” “Allà veus com ens utilitzen, als menors... Ens hi arreplegàvem per fumar i el propietari del pis ens donava una dosi de coca i ens demanava que la venguéssim per 60 euros, per exemple. Si aconseguies col·locar-la més cara, els beneficis eren tots per a tu”, afegia.

“Els adolescents tenim un accés molt fàcil al món de la droga i les xarxes socials ho han potenciat molt perquè a través d’elles coneixes molta gent que consumeix estupefaents o que saps que te’n pot aconseguir. Voleu veure-ho?”, ens convidava. De seguida, el Carles enviava un WhatsApp a un amic seu: “Em pots preparar 10 o 15?”. “És clar”, responia el seu amic en menys de 20 segons. “Ara podria passar-ho a recollir pel Parc Central d’aquí a 10 minuts i ja ho tindria”, ens explicava el jove. “Deixa-ho estar”, li va respondre al contacte, que esperava impacient. “N’estàs segur?”, va aparèixer a la pantalla del telèfon. I tot seguit va rebre un vídeo en què el noi de l’altra banda del telèfon exhibia un cabdell de marihuana de la mida d’una pilota de tennis, i un parell de bitllets de 50 euros de fons.

Tot seguit, ens ensenyava fotos i vídeos de companys seus fumant porros a Instagram. “Tenen el perfil públic, això està a l’abast de tothom”, subratllava. I les ubicacions eren ben conegudes: “Es fuma i es ven al Prat del Roure, el Parc Central, la Casa de la Vall i, encara que menys, al Rec de l’Obac”, detallava. Amb tot, segons el Carles, “on hi ha més maria és a Ciutat de Valls, he estat en cases on n’hi havia moltíssima”.

Abans de prendre la decisió d’ingressar en un centre de desintoxicació, el Carles havia format part de la Unitat de Conductes Addictives (UCA) de l’hospital Nostra Senyora de Meritxell i explica que dos dels seus companys venien droga durant les hores que estaven a l’hospital de dia (de 9 a 13 hores) i que, quan els venia el mono, s’escapaven corrent per anar a fumar un porro a les escales de l’hospital que baixen cap al pàrquing o a la porta del pàrquing mateix. Sobre els tests d’orina per comprovar si havien consumit marihuana, va afirmar que alguns dels companys la diluïen amb aigua per tal que no els sortís el positiu a la prova.