Reportatge
Disputa matrimonial
L’equivalència de nom que preveu la llei de la família entre matrimonis civils de persones del mateix sexe i de persones heterosexuals sota els termes ‘casament civil’ ha derivat en una polèmica per deixar el concepte de ‘matrimoni’ només per les unions que es facin per l’Església
Disputa matrimonial
La proposició de llei qualificada de la persona i de la família comportarà una evolució terminològica pel que fa als casaments entre presones del mateix sexe. El que fins ara es definia com a unió civil, a partir de l’aprovació de la llei es dirà casament civil, el mateix nom que rebran els matrimonis civils entre presones heterosexuals. Així doncs, a partir de l’entrada en vigor de la llei i segons recull el redactat del text legislatiu, “l’ordenament jurídic andorrà reconeixerà dues formes de matrimonis, el casament civil, al qual podran optar les persones homosexuals com les parelles heterosexuals, i el matrimoni canònic”.
Per tant, amb la utilització del terme matrimoni com a sinònim d’unió de parelles s’admet, de facto, l’existència de dos tipus de matrimoni, valgui la redundància, malgrat que el mot com a tal es vol reservar únicament a les bodes que se celebrin per l’Església. En aquest sentit, en la roda de premsa de presentació de la proposició de llei, la consellera general de DA, Ester Molné, va negar el reconeixement de l’estatus de “matrimoni” per a les persones del mateix sexe que decideixen casar-se. Ara bé, el significat de casament i de matrimoni sovint s’utilitzen com a sinònim, fet que va comportar que la polèmica terminològica fins i tot afectés Molné que, en fins a dues ocasions, li va trair el subconscient i va haver de rectificar després de dir matrimoni quan es referia a una unió de persones homosexuals. “No entenc per què insistiu tant amb aquesta pregunta”, va respondre la consellera davant les preguntes dels periodistes per aclarir la postura dels grups de la coalició. “No veig quin problema hi ha en el fet que es digui casament civil als casaments que es fan al marc de la llei civil i els matrimonis canònics reservats amb un altre nom”, va afegir. “Un dels motius pels quals també es va decidir canviar la terminologia és perquè hi havia països on no coneixien la terminologia d’unions civils, ja que portava confusió i no les inscrivien en el registre civil”, va esgrimir.
No obstant això, el rerefons d’aquest debat rau més enllà d’una simple qüestió lingüística. “Jo no crec que una modificació que s’inspira amb motius tècnics pugui provocar l’enuig del nostre Copríncep episcopal”, va afirmar Molné. En qualsevol cas, el president del grup parlamentari de CC, Carles Naudi, va recordar que “ja hi ha 21 precedents”, 12 per part del Copríncep francès i 9 pel Copríncep episcopal, on només s’ha comptat amb la signatura d’un dels dos caps d’Estat.