reportatge
Uns sis porros al dia
Tres joves exconsumidores de marihuana expliquen la seva experiència amb la droga, el motiu pel qual comencen a consumir i els elements clau per deixar de fer-ho. Les adolescents destaquen una baixada en el rendiment escolar a conseqüència del cànnabis.
Uns sis porros al dia
Entre cinc i set porros al dia. Aquest és el consum habitual dels joves que tenen problemes d’addicció a la marihuana, un consum que, per a molts d’ells “no és preocupant”. Els adolescents tenen molt normalitzat el consum de cànnabis, precisament afirmen que “és més normal fumar que no fer-ho”, i s’inicien en edats molt precoces. La Lucía (noms ficticis) va començar a consumir marihuana quan en tenia 14. La curiositat i el fet que les seves amistats en fumessin la van introduir en aquest món. “Accedir-hi era molt fàcil perquè tenia companys a classe que en venien i, si no, anaves al parc”, indicava. Però un dia la van enxampar amb cànnabis a classe: “Quan em van enxampar van trucar a la Policia i a la meva família, però des del col·le no van fer res, no hi va haver un seguiment. Penso que si hi ha una psicopedagoga és per alguna cosa. Els joves necessitem un suport que, en aquell moment, no et proporcionaran els pares perquè estan enfadats”.
El pas per L’UCA
La jove va haver d’anar a la Unitat de Conductes Addictives (UCA) de manera periòdica durant un any. “Només hi anava els dimecres i et feien una prova d’orina i poc més. No estava gaire controlada perquè tenia amics que hi anaven i seguien fumant.” De fet, segons va exposar, “alguns canviaven l’orina o fumaven en funció de les hores que et dura la marihuana al cos. De vegades m’havien pressionat perquè consumís però no ho vaig fer”. Pel que fa a l’atenció psicològica, la Lucía explicava que els dies que anava a l’UCA hi havia un professional durant una hora però que ella hi anava un cop al mes. “No era suficient, era per riure. M’agradava perquè li explicava la meva vida però hi havia dies que m’inventava coses per fer-li sentir el que volia, suposo que per això vaig sortir tan aviat”, apuntava.
La jove va deixar de consumir durant el seu pas per l’hospital, però quan va sortir va recaure. Tot i això, explica que “em va durar a poc, com a molt tres mesos”. “Deixar-ho va ser voluntat pròpia”, va dir, per afegir que “em vaig distanciar d’algunes amistats que consumien i vaig veure que no em feia falta, em va deixar d’interessar”. I és que, en el consum adolescent, la voluntat pròpia és essencial per deixar-ho. Així ho destacava també la Laura, que va començar a fumar tabac amb 12 anys i la transició a la marihuana va ser molt orgànica. “Tots els amics fumaven, però vaig passar de fer-ho de manera puntual els dimecres i divendres, que plegàvem abans del col·le,i en fèiem un abús en fumar-ne uns cinc o sis”, explicava. Va ser aleshores quan els pares van detectar que hi havia un problema i la van fer anar a un psicòleg d’un centre d’addiccions. La Laura ja s’estava plantejant deixar-ho aleshores i la teràpia va ser exitosa, però alguna vegada ha acabat caient per pressió social. “Els meus amics no entenien per què vaig prendre la decisió de deixar de consumir i em deien que m’havien menjat el cap però ara ho entenen més”. La jove manté els mateixos amics que quan consumia, un grup fumador, i expressa que “de vegades m’avorreixo amb ells perquè estan molt apalancats. Se’m treuen les ganes de caminar pel centre quan surto de classes perquè veig el panorama que hi ha, amb molta gent fumant”. “Ens avorrim molt, abans fèiem esport per cansar-nos i ara fumar ens deixa tranquils”, destacava.
En aquesta línia, l’Alèxia va assegurar que ella va començar a consumir quan va deixar de fer esport. “La gent que fuma és perquè no fa res fora de l’escola, tenen temps mort per estar al carrer”, afirmava. Ella va provar-ho amb 15 anys, en un moment de baixa autoestima, “necessitava evadir-me i el porro em feia tenir un sentiment de benestar que pensava que em beneficiava”. Les tres joves subratllen que utilitzaven la marihuana per evadir-se dels seus problemes, però en el cas de l’Alèxia, ella fumava set porros al dia, i ho feia sola perquè el seu grup d’amigues no consumeix. De fet, elles van ser un element clau per deixar-ho i ocupar el temps lliure.
Els pares de l’Alèxia, mai no han sabut que ella consumia marihuana tot i que, segons va confessar, “utilitzava els diners que els meus pares em donaven per a l’entrepà per comprar droga”. Fa mig any, la noia va decidir que havia de parar de fumar, i el motiu de pes van ser els efectes que va tenir el cànnabis en els estudis: “la mitjana acadèmica va baixar molt i no hauria aprovat el curs, em vaig adonar que no volia aquest futur. Ara aniré a la universitat per estudiar el que vull”.