L'usurpador inconscient

Esbrinar les dades d’algú, fer-les servir per introduir-les a la pàgina web de Tràmits del Govern i quedar-se amb els seus euros andorrans per després vendre’ls a una tercera persona. Tot plegat, perquè pensava que era legítim i que no estava cometent cap delicte. Aquesta és la versió que no es van creure els magistrats del Tribunal de Corts, que van sentenciar fa unes setmanes un andorrà a sis mesos de presó condicional per un delicte menor d’usurpació d’identitat.

Els fets van tenir lloc fa cinc anys quan l’executiu va posar a la venda lots d’euros andorrans. Tots els residents tenien la possibilitat d’adquirir-ne, l’únic requisit que es va posar des del Govern és que només es podia obtenir un paquet per persona. És en aquesta premissa en què alguns aprofitats van veure negoci, i és que els col·leccionistes de monedes poden arribar a pagar grans quantitats per aquests lots.

L’home de 33 anys que va ser sentenciat fa unes setmanes per Corts és un d’ells i és que el 17 de març del 2015 es va personar fins al Servei de Tràmits del Govern, on va recollir l’estoig d’euros andorrans d’una altra persona. Ho va fer fent-se passar per aquesta, utilitzant les seves dades d’identitat i el número de cens, que va aconseguir arran d’una tercera persona, i introduint-les al portal web oficial destinat a vendre aquests lots. Després de tot el procés d’inscripció on-line, va obtenir el comprovant de l’operació que feia de justificant per agafar l’estoig.

La dona perjudicada, com moltes altres persones en aquell any, es va adonar de la usurpació d’identitat quan va anar a buscar els seus euros i es va trobar que un altre individu els havia recollit abans. Ho va denunciar i la investigació va anar a parar al processat, que, quan va ser enxampat, va tornar l’estoig i va al·legar que ell no era conscient que estava infringint la llei. “La seva afirmació que ell pensava que el fet de comprar a un tercer les dades d’altres per adquirir els euros andorrans no era delicte resulta increïble”, apunta la sentència, que destaca que encara és més inversemblant “quan ell mateix afegeix que ho va efectuar per vendre’ls i fer negoci”.

Tot i que la defensa va intentar tombar l’acusació d’usurpació d’identitat al·legant que el web del Govern no era del tot segur i que va retornar els euros quan va ser detingut, el Tribunal ho va trobar “juridicament irrellevant”, no va fer cas de la petició d’absolució i el va sentenciar a una pena de sis mesos de presó condicional.