El PS vol que el Govern garanteixi els sous
L’oposició reclama un fons públic nacional amb 200 milions per ajudar empreses i empleats
El PS és conscient que el país es troba davant una situació excepcional i va demanar ahir al Govern que adopti mesures excepcionals més enllà de les que s’han anunciat fins al moment i que l’executiu es comprometi a pagar ajudes, nòmines i lloguers quan l’empresa acrediti que no ho pot assumir. Pere López, president del grup parlamentari socialdemòcrata, va plantejar al ministre de Finances, Eric Jover, que la solució passa per la creació d’un fons públic nacional per fer front als efectes que tindrà el coronavirus sobre l’economia nacional, fins ara difícils de quantificar, així com la durada de la situació d’excepcionalitat que viuen les empreses i els treballadors.
Els socialdemòcrates consideren que són necessaris un mínim de 200 milions d’euros -una xifra que suposa la meitat de pressupost de l’Estat- per donar resposta a les dificultats econòmiques, evitar acomiadaments, tancaments de petits i comerços, i caure en un pou com el del 2008, del qual ha costat molt de sortir.
La pregunta clau és d’on sortiran aquests diners tenint en compte que la liquiditat de l’executiu no va sobrada. López va ser explícit i va advertir el Govern que “no és l’hora de pensar en límits d’endeutament ni en la regla d’or”, sinó de solucionar la tempesta que hi ha a sobre i minimitzar-ne els efectes.
López és partidari que l’Estat tregui múscul, com ho ha fet França, Alemanya i Dinamarca, i es comprometi amb aquests 200 milions d’euros a injectar diners des de la seva tresoreria per evitar una paràlisi de l’activitat econòmica que deixi famílies sense alguna de les nòmines, “es deixin de pagar lloguers, hipoteques, i tornem als dies més obscurs del passat”.
La CASS, intocable
Aconseguir els milions és la part més complicada. El PS aposta per implicar els bancs andorrans, emetre deute públic i, si és necessari, sortir a l’exterior com, per exemple, al Banc de Desenvolupament Europeu, i fins i tot posar la mà a la caixa d’algunes de les parapúbliques, però en cap cas del fons de pensions de la CASS, que per a l’oposició són intocables.
López va voler aclarir que el pressupost de l’Estat tampoc no pot servir de matalàs i que la fórmula amb què treballa Finances de limitar determinades inversions -especialment d’obra pública- “és un greu error perquè ens farà caure en una nova crisi per falta d’activitat econòmica”.
El líder socialdemòcrata va demanar al Govern que “obri els ulls” perquè les empreses no podran pagar els seus treballadors perquè no tenen activitat i, per tant, tampoc ingressos, i aquí és on l’Estat ha d’assumir la seva responsabilitat, “perquè si es destrueixen llocs de treball la crisi serà terrible”.
El PS es va reunir ahir amb membres de l’executiu per analitzar la situació conjuntament i plantejar les seves propostes en un moment en què el Govern demòcrata està treballant en una llei òmnibus.
"MAQUINA GREIXADA PER QUAN TORNI A FUNCIONAR"
La prioritat dels socialdemòcrates és que les famílies i les empreses puguin tirar endavant després de la crisi, i per poder complir aquest objectiu defensen el parer de López, que va remarcar ahir que “la por a l’endeutament no ens ha de limitar en un moment tan crític. El pes específic de sectors com ara el comerç, la restauració, l’hoteleria i la construcció és molt més gran a Andorra que a d’altres països, i per tant l’impacte econòmic serà proporcionalment més gran i la necessitat d’injeccions econòmiques per part de l’Estat també ho haurà de ser”. És per això que els socialdemòcrates van proposar durant la reunió amb Govern la creació d’un fons públic nacional de solidaritat com a única alternativa “viable” per fer front a la crisi de la Covid-19 i poder afrontar la necessària injecció de diners públics a les empreses i a les famílies. López va dir que “la injecció econòmica és l’única manera de poder mantenir la màquina greixada perquè quan l’engeguem torni a funcionar”.
LA CAMBRA QUE LA RECUPERACIÓ PODRIA COMENÇAR AL MAIG
La Cambra de Comerç es posiciona a favor de les mesures que en aquests moments està prenent el Govern i es referma en les paraules del cap de Govern, Xavier Espot, que diu que el fet de no estar al Fons Monetari Internacional (FMI) obliga el país a resoldre la situació sense l’ajuda de factors externs. A més a més, considera que la recuperació econòmica podria començar a sorgir a partir del maig. El president de la Cambra, Miquel Armengol, va explicar al Diari que una de les mesures que podria tenir previstes l’executiu per poder fer front a les necessitats econòmiques seria l’aturada d’algunes inversions “que no siguin imprescindibles, i dirigir els costos d’aquesta crisi econòmica”. Armengol va considerar que en l’àmbit sanitari en aquests moments s’està podent gestionar “bastant bé i tothom ho està veient”. Pel que fa a la recuperació econòmica, el president de la Cambra va considerar que amb les pistes d’esquí tancades i situant-nos a mitjan març, caldrà un temps d’espera que es podria allargar fins a principi de mes de maig, “tot i que dependrà de la corba que la Covid-19 faci en el transcurs d’aquests quinze dies”. Malgrat això, va al·legar que un cop arribats a la primavera, el país haurà de fer front a uns mesos de poca activitat econòmica per la baixa afluència turística i que la caiguda de tot aquest temps “serà irrecuperable”, a més, tenint en compte que “s’està acabant de sortir d’una crisi econòmica de deu anys i algunes empreses encara estan recuperant-se de tot aquest temps”. Així, creu que si l’executiu ha de fer la demanda d’un crèdit extraordinari per poder superar la situació actual, “cal que tothom ajudi jugant la nostra carta”. En aquest sentit, una de les mesures que la Cambra proposa, sempre que sigui necessari, és que es redueixin els salaris al mínim de manera temporal, indiferentment del càrrec que s’ocupi dins l’empresa, ja que “no podem estar passant la pilota els uns als altres”. A més, pel que fa a l’habitatge, va dir que “si convé s’hauran de prendre diverses mesures pel que fa als lloguers cap a aquelles persones que puguin trobar-se en risc, tal com ja estan fent alguns patrimonis”.