Conviure amb la culpa

Intentar conviure amb la culpa. Això és el que fan moltes famílies de joves amb addicció a les drogues. Moltes es qüestionen què han fet malament perquè el seu fill acabi consumint marihuana. “No soc una mala mare, no he fumat ni begut mai”, exposa una de les mares. Però, tot i que aquest sentiment està molt estès, els menors comencen a consumir per diverses causes. La psiquiatra especialitzada de salut mental Maria Giró exposa que els pares “tenen la percepció que han deixat que el seu fill es descarrili i de vegades se senten molt sols, per això insistim molt que l’origen del consum és multicausal i no s’ha de culpar ningú”.

De fet, la culpabilitat dels pares és un element que es treballa a les teràpies i, segons l’especialista, es troben amb perfils de pares molt diferents: “Hi ha pares més curiosos que han trobat alguna cosa als fills i d’altres a qui els ve molt de nou i que no saben el que és.” En aquesta línia, considera que seria una bona idea donar eines als pares perquè sàpiguen veure indicis de consum en els joves perquè “és clar que hi ha canvis de conductes i en hàbits com, per exemple, si abans feia esport i ara no hi vol anar o si ha discutit amb l’entrenador.” També exposa que la majoria dels consumidors de cànnabis d’aquestes edats comencen amb el tabac o amb l’alcohol.

“El problema és que com que es troben en una edat complicada com és l’adolescència, de vegades no saben si aquests canvis es deuen a això o a altres factors”, apunta Giró, per manifestar que “de vegades els pares cedeixen que els joves deixin de practicar aquell esport que tan bé els anava perquè els mantenia ocupats i fora dels carrers”. La psiquiatra comenta que les hores de més risc de consum són les compreses entre que els adolescents surten de l’escola i els pares tornen a casa de treballar, per això remarca la importància de les activitats extraescolars. “ La gravetat és que veuen fumar o els botellons al pàrquing com una opció d’oci. Se’ls ha de proposar una oferta saludable, alternativa i engrescadora per a la seva edat”, reitera. D’altra banda, considera que “hi ha una concepció generalitzada que Andorra és segura i que no passa mai res. I potser en alguns àmbits és cert, però pel que fa a les drogues és igual que a tot arreu”. “Per tant, que un nen passi tota la tarda al parc sense supervisió no és gens segur”, remarca.