El Banc del Consell d'Europa és l'opció

La situació d’emergència sanitària, com va dir el cap de Govern Xavier Espot, fa que no doni gaire temps a meditar les decisions i que s’hagi d’actuar en funció de l’evolució del moment. El que no cal planificar és que la crisi serà llarga i faran falta més diners i que aquests han de venir de l’exterior, ja que a Andorra poc queda on buscar.

El Govern té intenció de respodre al llarg d’aquesta setmana la petició del PS perquè Andorra s’adhereixi al Banc de Desenvolupament , que segons l’oposició en moments com aquests ajudaria a disposar de més mecanismes de suport financer tant per a l’Estat com per al suport cap a les petites i mitjanes empreses.

El Grup Parlamentari Socialdemòcrata va fer arribar la setmana passada una carta a Espot, en la qual demana que davant les actuals circumstàncies ocasionades per la crisi de la Covid-19 valori la conveniència de l’adhesió al CEB amb la màxima celeritat possible.

Segons ha pogut saber el Diari, l’Autoritat Financera Andorrana (AFA) ha aconsellat a l’executiu aquesta possibilitat, davant d’altres que s’havien plantejat, com l’apropament al Banc Central Europeu que va proposar el líder de terceravia, Josep Pintat, o l’FMI, un tràmit que necessita de més temps i una quota més gran per aportar.

RESPOSTA A LA C0VID-19

Hi ha un factor clau que juga a favor del CEB, com va explicar ahir el president del grup socialdemòcrata, Pere López. I és que aquest banc, que depèn del Consell d’Europa i que té 41 dels 48 països membres, s’ha compromès a proporcionar un finançament flexible i oportú en resposta a la Covid-19. Concretament, en resposta als reptes que plantegen els sistemes de salut pública a Europa, el banc ha adaptat el seu Fons per a les finances públiques (PFF), un instrument de finançament dirigit als socis del sector públic nacional i subnacional, per cobrir l’adquisició, sota procediments d’emergència, de material mèdic i material consumible; la rehabilitació i transformació d’espais, unitats mèdiques, i la mobilització d’experiència addicional.

El CEB també col·laborarà amb els bancs nacionals per donar suport a les administracions, entitats parapúbliques i a les empreses públiques, amb un focus especial en la preservació de llocs de treball i en la possibilitat d’inversions municipals. Aquest tipus de finançament es presenta en forma de préstecs per a programes, més adaptats a les necessitats específiques de capital de treball i tresoreria dels socis.

López va animar ahir el Govern a fer el pas i inciar els tràmtis, que són senzills i ràpids. El cost de l’ingrés és assumible: 3,1 milions que s’han de pagar de forma fraccionada en tres anys, i a canvi es poden accedir a crèdits a interès fix o a llarg termini. “És un banc amb triple A on els socis són els mateixos estats. Els seus resultats han de ser positius per assegurar el bon funcionament però els préstecs es fan a un tipus d’interès molt baix”, va assenyalar López. L’ingrés necessita un termini bastant curt.

EL CEA PLANTEJA LA REGULACIÓ DELS ERTOS COM "UN SACRIFICI"

El paquet de mesures anunciades pel cap de Govern, Xavier Espot, amb relació a la llei òmnibus ha tingut bona acollida entre el sector empresarial. No obstant això, la incertesa de no saber fins quan es prolongarà aquesta crisi fa que la patronal demani anar un pas més enllà en les accions ja previstes “a curt termini”. En aquest sentit, el president de la CEA, Gerard Cadena, va emplaçar a l’executiu a plantejar-se “a mig termini” la regulació dels expedients de regulació temporals d’ocupació, més coneguts com a ERTOs. Per aquest motiu, Cadena va advocar pel desenvolupament reglamentari del Codi de Relacions Laborals, amb l’objectiu de poder aplicar suspensions temporals per causa de força major de contractes laborals. “Entenem que s’hauria de començar a parlar perquè si no entrem en aquest escenari les empreses difícilment podran subsistir sense cap ingrés”, va expresar el president de la CEA. D’aquesta manera, des de la patronal consideren que l’administració pública hauria d’assumir el pagament d’una part del salari dels contractes suspesos i l’empresa hauria de garantir la continuïtat de la relació laboral un cop superada la situació d’excepcionalitat, és a dir, “que hi haurà sacrificis pels dos costats”, va afegir Cadena. “En principi no hi haurà problema per fer front a les nòmines d’aquest mes amb les ajudes, però de cara a l’abril s’ha d’explorar la possibilitat dels ERTOs com a tot arreu està passant”, va sostenir el president de la CEA. Pel que respecta a la llei òmnibus, Cadena va valorar que el pla de xoc per pal·liar l’impacte del coronavirus “és molt important perquè injecta liquiditat a l’economia”. Paral·lelament, la Cambra de Comerç va emetre ahir un comunicat en el qual va considerar que la llei òmnibus “permetrà la continuïtat de l’activitat de les empreses en un primer estadi de la crisi”. La valoració de l’USDA D’altra banda, el portaveu de l’USdA, Gabriel Ubach, va valorar positivament el conjunt de mesures incloses a la llei òmnibus. “Hem rebut moltes crítiques per demanar que durant els pròxims dos mesos no es pogués acomiadar”, va expressar Ubach. A tall d’exemple, el portaveu sindical va remarcar la gestió de l’accionista majoritari de Saetde, Joan Viladomat. “Ha sigut un exemple per tots els empresaris andorrans perquè ha pagat fins a l’últim dia i s’ha preocupat perquè tots els temporers puguin tornar fins a casa seva”, va explicar Ubach. Finalment, el portaveu de l’USdA va apuntar que “s’ha d’aprendre dels errors”. “Està molt maco sortir cada nit a aplaudir però també hem de començar a veure les polítiques que han anat en detriment dels serveis públics en els darrers anys”, va cloure Ubach.