Ser positiu de Covid-19

Isabel Vallejo i la Mireia (nom fictici perquè prefereix quedar en l’anonimat) relaten al Diari com viuen el confinament domiciliari després de donar positiu en Covid-19. El cansament és el símptoma comú que més destaquen totes dues després de diversos dies tancades a casa. En el cas de la Isabel Vallejo, el confinament va començar diumenge dia 15. Forma part del col·lectiu sanitari, el més exposat i més castigat per la pandèmia. Just ara, a més, estrena la presidència del Col·legi d’Infermeria. Viu el confinament amb un pesar doble, el propi dels símptomes de la malaltia i l’aïllament –malgrat que en el seu cas han estat “lleus”–, i la del fet que no pot estar al peu del canó en un moment de tanta necessitat de professionals de la salut. “És com un dol, t’enrabies, t’entristeix”, explica des de casa seva. Dilluns va tenir un mal dia però ahir ja havia fet una mica d’exercici i tenia els ànims reforçats en espera de poder tornar a primera línia. Això serà quan les proves deixin clar que està plenament recuperada i ja no pot transmetre la malaltia.

La Mireia, per la seva banda, ha decidit seguir treballant malgrat el confinament domiciliari. “A l’inici podia alleujar els símptomes i, personalment, em trobava en bon estat per poder treballar”, per la qual cosa “no vaig veure la necessitat d’agafar una baixa”, afirma. Amb tot, reconeix que “ara em costa més degut al cansament”. Treballa en el món de l’educació i té clar que “és important que els alumnes puguin seguir avançant temari malgrat l’excepcional situació que estem vivint”. Segons detalla, el teletreball li permet organitzar-se i fer el major gruix de feina sobretot als matins, que és quan té la majoria de classes i quan es troba millor. Recorda, a més, que ha d’estar en aïllament i, per tant, “treballar també és una bona manera de passar els dies”.

Totes dues van estar en contacte amb una altra persona que havia donat positiu. En el cas de la Mireia, els professionals sanitaris li van recollir les mostres a casa després de diversos dies amb “símptomes lleus” i tres dies després la van trucar des del ministeri de Salut per donar-li el resultat. Explica que els símptomes inicials van ser mal de cap i “dolors musculars intensos” que podia tractar amb paracetamol. “Sota l’efecte del medicament em trobava bé”, comenta, tot i que afegeix que “els símptomes a poc a poc han anat canviant i darrerament tinc una mica d’ofec, tos i em sento força cansada”. Aquests últims símptomes, que assegura que són més difícils de pal·liar, empitjoren a la tarda i al vespre. La Isabel, en canvi, no havia presentant símptomes més enllà d’una sensació de cansament, però “estàvem treballant moltes hores i també podia estar causat per això”. Tot i així, va ser el positiu d’una companya amb la qual havia tingut contacte el que va fer que ella també fos sotmesa a la prova i confinada al domicili. Ara exposa que els símptomes d’aquests dies han estat el d’un malestar general, molt cansament, mal de coll i gastroenteritis. “No he tingut febre en cap moment”, detalla, però sí que va aparèixer la tos quan ja se sentia una mica millor.

El confinament domiciliari d’Isabel Vallejo ha estat també el de la seva parella i els seus dos fills. “Per sort cap d’ells n’ha tingut símptomes”, afirma, però sí que han de seguir un aïllament estricte, així que les compres majoritàriament les fan on-line per no exposar familiars i el contacte amb l’exterior és el balcó de casa.

Paciència i quedar-se a casa

Per a totes aquelles persones que es trobin en una situació similar, la Mireia recomana “paciència” i deixa clar que l’aïllament “s’està fent llarg i, malgrat que no sigui greu, es fa pesat”. En general, considera que s’ha d’invertir més, tant en sanitat com en l’àmbit de la recerca, ja que remarca que “és gràcies a la recerca que la medicina pot fer avenços i aplicar nous tractaments per als pacients”. Amb tot, deixa clar que “no és la situació actual la que em fa adonar d’aquest fet”.

Respecte als professionals sanitaris, la presidenta del Col·legi d’Infermeria lloa la feina dels companys –“els animo molt a tots”, manifesta amb un xic d’ emoció– i la feina que s’està fent contra aquesta crisi sanitària. I per acabar insisteix en la importància que tothom que no faci part d’un servei essencial compleixi amb el confinament. Quedeu-vos a casa.