Crida desesperada dels temporers

L’aturada abrupta de l’economia i el final precipitat de la temporada d’esquí han deixat moltes repercussions al Principat i no totes són econòmiques. Un dels pals de paller de la campanya hivernal, els temporers, s’ha quedat ancorat a Andorra, sense possibilitat, la majoria, de poder tornar als països d’origen. La majoria són argentins i un cop el president, Alberto Fernández, va decretar el tancament de les fronteres, i malgrat tenir bitllets d’avió, no poden tornar a casa. Per la seva part, el Govern, que va quantificar en uns 2.000 els temporers afectats, va anunciar que ampliarà els permisos de residència i la cobertura sanitària de tots els temporers fins al 2 de maig. L’executiu està fent un seguiment de la problemàtica i està en contacte amb els responsables polítics argentins que els informaran quan l’espai aeri es reobri.

Per intentar retornar al seu país, els temporers argentins van intentar contactar amb l’ambaixada del seu país a Madrid o amb el consolat de Barcelona, però ni una cancelleria ni l’altra els aportaven cap solució i els instaven a parlar amb les seves companyies aèries per tal de poder canviar els vols. Sense possibilitat de volar a les seves Buenos Aires, Ushuaia, Campana o Bariloche natals, fan una crida desesperada per tal que algú els pugui donar solucions.

Casos concrets

El Pablo és un monitor d’esquí que, de sorpresa, ha acabat esdevenint una de les principals veus dels argentins que estan confinats a Andorra. Amb 24 anys i vivint la seva primera temporada al país manifesta que “ara mateix estic intentant gestionar un grup de 120 persones per veure com ens organitzem i què podem fer. La meitat dels meus companys tenen resolt el problema de l’allotjament, però l’altra meitat, no. I aquest és un problema important”. Sobre les opcions que els facilita el seu país, el Pablo diu ben clar que “l’ambaixada no ens dona gaires respostes sobre què cal fer a partir d’ara”.

“Ens han fet omplir formularis tant a Andorra com des de l’ambaixada argentina; quan intentes parlar-hi per telèfon no et contesten i només et diuen que parlis amb les aerolínies i no donen cap tipus de solució”, manifesta l’Ani Pereyra, una treballadora de la restauració que també estava vivint la seva primera temporada. A més a més, va afirmar que “la setmana passada, si volies comprar un vol amb Aerolínias Argentinas et deien que havies d’anar presencialment a Madrid, que és el focus de contagi d’Espanya! És una bogeria!”.

Una situació similar és la que es troba l’Estefania Herrero. Ella treballava en un càmping resort a la zona de Pal i afirma que “estem vivint la situació dia a dia. Estem en diversos grups de WhatsApp i de Facebook per fer-nos arribar la informació, però de moment no sabem quan podrem marxar”. També va comentar que entén “la situació”, però afirma que ells tampoc n’eren els responsables. Pel que fa a l’allotjament, ella té un contracte de lloguer fins al 30 d’abril i en aquest sentit “estic tranquil·la, espero que abans s’hagi pogut resoldre”.

Tanmateix, la situació varia en funció de l’empresa, i fora de l’empara de les grans gestores de les pistes d’esquí, que van abonar les nòmines als treballadors fins al 31 de març, les petites empreses que orbiten al voltant de les pistes van rescindir els contractes quan es va donar per finalitzada la temporada. En aquest punt es troben tant la Samara com el Juan i la seva parella. Tots tres vivien la primera temporada i treballaven en diferents negocis de lloguer d’esquís. “Tinc un bitllet d’avió per al mes de juny, però amb l’acabament de la temporada l’he volgut avançar, però no hi ha manera”, es va lamenta la Samara, que va afegir que “pel que fa als allotjaments i als diners que ens queden després d’haver treballat, ningú ens està donant cap solució. No volem que se’ns regali res, però sí que se’ns ajudi per aquesta situació sobrevinguda. La veritat les que ens sentim desemparats”.

El Juan es lamentava precisament del mateix i va afirmar que “nosaltres hem volgut endossar el passatge a Aerolínias Argentinas i no hi ha hagut manera. Ara no sabem si tenim vol de tornada”. Però el Juan va agrair que “tinc contracte de lloguer fins al 13 de maig, i el nostre cap va parlar amb la immobiliària perquè ens fessin una rebaixa”. La incertesa predomina entre un grup de persones que vol tornar a casa.