pandèmia mundial

La convivència posa a prova les parelles

El confinament és un escenari complicat per a les relacions tant si es viu des de la convivència com des de la distància. La psicòloga especialitzada Carla Cachafeiro indica les pautes a seguir per fer que la parella sobrevisqui a la situació.

Espot i Suñé demanen als Coprínceps que ignorin un article de la Constitució

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Fer que les relacions sobrevisquin al confinament és tot un repte en temps de coronavirus. La situació actual i la convivència 24/7 poden suposar un desgast afegit en el cas de les parelles que viuen juntes; mentre que en les que viuen separades, la distància pot ser una trava insuperable. És per això que Carla Cachafeiro, psicòloga de l’Institut de la Ment especialitzada en creixement personal, sexual i de parella, indica que el primer que cal fer és ser responsable sobre un mateix: “He de prendre consciència de com m'està afectant la situació, què necessito i com em sento.” La psicòloga expressa que “s’ha de connectar amb un mateix” per saber si el confinament fa que estiguem més estressats, irascibles o angoixats, ja que això pot afectar com ens relacionem amb la nostra parella.

A partir d’aquí, “s’ha de comprendre i acceptar que cadascú té la seva manera de viure-ho”. Perquè, tal com va puntualitzar l’especialista, “el fet que jo vulgui parlar contínuament de la situació i de com la visc no vol dir que la meva parella vulgui el mateix, potser necessita tancar-se en ella mateixa”. “S’ha d’acceptar que som diferents”, remarcava. És per això que subratllava que s’ha de reforçar la comunicació en aquests moments: “No puc esperar que la meva parella endevini com em sento. És important que parlem de com ens sentim cadascú, què necessitem i aprenguem a donar-nos suport sense jutjar les reaccions de la nostra parella: si li diem a la nostra parella que està dramatitzant, no l’estem ajudant ni estem afavorint que es pugui obrir amb nosaltres.”

D’altra banda, va exposar que és molt important “negociar i establir espais individuals i conjunts”. “De la mateixa manera que es recomana fer horaris i seguir rutines, s’han de fixar espais i moments per gaudir de la nostra soledat”, afegia, per concretar que “la meva parella no pot estar pendent de mi en tot moment perquè fem coses junts”. Fins i tot, va recomanar, si és possible, separar-se físicament en els moments individuals. Per contra, va afirmar que hi ha d’haver moments “per estar junts de veritat, no cadascú amb el seu mòbil al sofà sense fer-se cas”. “Podem compartir un sopar especial, cuinar junts o fer una activitat en família si hi ha nens a casa. És molt important riure junts, buscar moments de complicitat, bromes, jocs, pessigolles o recordar moments agradables que hem viscut junts”, apuntava. En aquesta línia, va explicar que cal defugir les fonts de discussió: “S’ha d’intentar evitar entrar en temes en els quals acabarem caient sistemàticament i distribuir les tasques per evitar el desgast.”

Pel que fa a les parelles que estan vivint el confinament des de la distància, va assegurar que s’hauria de seguir una pauta similar i que la clau és “aprofitar la creativitat per gaudir junts de moments especials en la distància encara que sigui a través d’una videotrucada o missatges”. “Es pot compartir un sopar junts o una pel·lícula per videotrucada”, suggeria. Amb tot, destacava que el més important és que la situació es visqui “acceptant que cadascú té una manera diferent de viure la situació”.

Pel que fa a les parelles que ja es troben en un punt de desgast i que han entrat en una dinàmica d’enfrontaments i discussions, Cachafeiro va recomanar “afavorir el distanciament sense alimentar les situacions”. Per això, s’ha de tornar al primer punt de la llista i prendre consciència d’un mateix: “Què m’ha molestat, què necessito, què puc fer per contribuir a fer que la situació millori.” Per contra, l’error seria “atacar la nostra parella, no ens podem centrar en què ha de canviar ella perquè no arribem a cap punt”.

“S’ha de prendre distància mentalment i no alimentar l’emoció d’enuig recordant altres moments de conflicte”, indicava. En aquest sentit va recomanar que l’enfrontament “s’ha de gestionar quan estiguem calmats i parlant de manera assertiva, sense atacar i comunicant-nos des de la responsabilitat que tenim cadascú de la situació”.

“Hem de recordar que hem de funcionar com un equip: quan hi hagi un problema en la relació s'ha de recordar que esteu els dos contra el problema i no l'un contra l'altre”, reiterava Cachafeiro.

tracking