L'atracador d'una perfumeria va passar la nit dins d'una furgoneta

La història de l’atracador penedit que el desembre del 2018 va robar amb una pistola de balins en una perfumeria Júlia del Pas de la Casa és digne de pel·lícula, de comèdia per molts detalls dels fets i d’acció en què el dolent és qui desobeeix la llei i posa en perill les persones. La qüestió és que hi ha situacions que no van transcendir en el judici, almenys públicament, que fan que aquesta història estigui envoltada de detalls i fins i tot d’anècdotes. L’home, un exlegionari espanyol que estava habituat a les armes de foc, va venir a Andorra amb una pistola de balins. Ja coneixia el país, ja que hi havia estat treballant com a temporer el 2011 i el 2015. Li van comentar que la presó andorrana és com un hotel, així que va pensar que en el pitjor dels casos aniria a un centre penitenciari on seria ben tractat tot i estar privat de llibertat.

Deprimit per la separació amb la seva dona, segons va explicar en el judici, va agafar la furgoneta i va fer el trajecte fins al Principat. L’objectiu era atracar un banc a Sant Julià de Lòria, així que va aparcar a la via pública el vehicle i va estar dues nits observant i planejant com entraria al banc. Però la planificació va ser un sonor fracàs. En el primer intent, el 21 de desembre, l’oficina tenia massa gent a l’interior i es va esperar, però a les 17 hores les portes van quedar tancades. No es va desanimar. Encara disposa de les mateixes possibilitats i de ganes per fer un segon intent. L’endemà ho va tornar a provar, però tampoc va pensar en el rellotge i quan es disposava a entrar per amenaçar els treballadors i reclamar els diners va observar, atònit, com li tancaven les portes novament: cinc de la tarda, final de la jornada laboral dels bancs.

Frustrat, però no vençut, va canviar de parer i va pensar a buscar un banc a l’altre punta del país, al Pas de la Casa. Quan va arribar, va aparcar la furgoneta en una cantonada, propera a una perfumeria, precisament d’una marca que presumptament hauria de tenir molts diners a la caixa, segons va pensar per la quantitat de gent que portava bosses de Júlia. Va entrar a l’establiment i va amenaçar amb la pistola les dependentes, però una àvia se li va enfrontrar, escridassant-lo i dient-li que deixés de fer ruqueries amb aquella “pistola de mentida” i que es dediqués a treballar.

UN TRET

Aquí ja va perdre els nervis i va disparar a uns perfums. Tothom es va espantar i es va endur el botí, només 1.235 euros, ja que el comerç té per costum que es facin diverses recollides al dia per evitar acumular molts diners a la caixa. La fugida no va ser espectacular, gens pel·liculera. Es va tancar a la furgoneta, a fora la policia el buscava per tots els racons, va dormir aquella nit a dins, i l’endemà va creuar la frontera rumb a Espanya, on es va gastar els diners amb drogues i alcohol.

QUAN VA TRUCAR DES D'UNA CABINA LA POLICIA ES VA PENSAR QUE ERA BROMA

La increïble història de l’exlegionari, de 44 anys, no va acabar al Pas de la Casa. El final més sorprenent estava per escriure. Bastants dies més tard va tornar a Andorra. La consciència no el deixava viure tranquil, segons ell se li apareixen els seus pares per dir-li que estava molt malament el que havia fet. Des d’una cabina va indicar als policies andorrans la seva ubicació i aquests es van pensar en un primer moment que es tractava d’una broma. Quan la patrulla va arribar li van indicar que no se li passés pel cap d’agafar la pistola. La verificació balística va permetre comprovar que era la mateixa pistola que s’havia fet servir al Pas de la Casa. Fa uns dies el van canviar de mòdul, de preventius a penats amb una pena de sis anys de presó ferma i expulsió del país de 10 anys. A la presó no s’ha relacionat gairebé amb ningú, sempre tancat a la seva cel·la, sense participar en activitats i veure el pati molt poc, alguna classe de català. El 24 de febrer passat els agents van buscar droga ajudats per un gos. Van fer sortir tots els interns. L’exlegionari va caure l terra per un desmai, i és clar, va aixecar sospites. Estava desnodrit de no menjar. L’hotel no és tan còmode com ell imaginava, perquè no tenir llibertat és una gran condemna.